Fa dos o tres
dies per la xarxa es fa córrer una brama sobre un presumpte incident del qual
va ser protagonista Carme Forcadell i, francament, molta gent de bona fe ha
“picat” i s’ha empassat que, de veritat, la portaveu de l’ANC s’havia vist
involucrada en un intent matusser i malintencionat de fer-la passar per
“camell”. En un context d’aigües remogudes i pel fet que de la suposada mala
passada se’n feien ressò alguns destacats clients de Facebook coneguts pel seu
fanatisme sobiranista, la “notícia” semblava versemblant. I com que a la xarxa
reproduir qualsevol bestiesa és tan fàcil com fer-ho amb comentaris o
reflexions més convencionals, conscients o no de la barbaritat que estaven
ajudant a difondre, massa gent s’hi va apuntar, al meu parer, a divulgar aquest
joc dels disbarats. És possible, fins i tot, que alguns d'aquests
"reproductors" pensessin que fos veritat o no que un guàrdia civil
havia estat enxampat amb les mans a la massa al metro intentant deixar caure
droga a la bossa de la Forcadell per empastifar-li la reputació, tot ajuda a
fer bullir l’olla. I no és així: en segons quines olles no s’hi pot tirar
porqueria, amb l’excusa que allò que no mata alimenta. Perquè hi ha gent tan
afamada que s’ho creu o s’ho vol creure tot i al passar de boca en boca les
"troles" es van fent més i més grosses de tan repetir-les. La
“noticia” es va coure en la redacció d'una publicació digital –El Benegre.cat –
que pareix titulars tan “enginyosos” com que “el bisbe de Solsona ha estat
detingut per la guàrdia civil perquè tolera que després de les misses es
reparteixin hòsties”. Amb aquesta mostra ja n'hi hauria prou per saber de quin
peu calcen les criatures. Ja se sap que aquest país té una llarga tradició
d'escriptors satírics, especialistes en treure punxa a tot allò que es belluga,
per sagrat, intocable o encarcarat que sigui; però que algunes ànimes de càntir
o no, se n'aprofitin per fer passar bou per bèstia grossa, com si allò que s’ha
escrit o dibuixat amb la sana intenció de fer gràcia i “épater les bourgeois”
fos cert, no té explicació enraonada. S’ho podrien haver estalviat, sobretot
aquells i aquelles que habitualment s’identifiquen a la xarxa amb credencials
sobiranistes i pretenen ser més “forcadellistes” que la Forcadell. Ni a la
guerra ni al ball tot s’hi val, com en èpoques reculades es volia fer creure. I
aquí i avui, malgrat la ballem, a la guerra no hi estem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada