EL VALOR DE NO MALGASTAR

Sovint es parla de pèrdua de referents i de valors en la nostra societat, cosa que és certa. Però no creieu que, en part, això passa perquè nombrosos pares sembla que hagin abdicat d’educar els seus fills en determinats principis, per la senzilla raó que fan flaire de rancis? En qualsevol cas, tampoc se’n surten les escasses escoles que, tímidament i quasi d’estranquis, intenten desvetllar l’interès per valors tradicionals com ara respectar la gent gran, obeir les lleis i ordenances per garantir la convivència, respectar els espais i mobiliari públics enlloc d’embrutar-los o fer-los malbé i, sobretot, acostumar-se a no malgastar. Pocs pares i docents avui dia volen ser tan pesats com els seus avantpassats que, per exemple, plegaven el paper d’embolicar utilitzat i l’emmagatzemaven sota el matalàs, no deixaven llençar ni una unça de menjar o feien estimar a les criatures el bocí de pa que queia a terra. Ja sé que exagero, però ho faig expressament: hem de reconèixer que cap adolescent estaria disposat a suportar un pare corcó ni un mestre tites que li recordés a totes hores que les bosses de plàstic utilitzades es poden tornar a fer servir, o que de nit es pot deixar de tibar la cadena del wàter per estalviar aigua, o que s’ha d’apagar el televisor quan ningú se l’està mirant. No malgastar - no és el mateix que estalviar - és un concepte que a molt de jovent li ve de nou quan fins fa quatre dies veien lligar els gossos amb llonganisses. Com pot deixar de malgastar qui ha crescut en una societat on tenia la sensació que tot era de franc i no costava res? Des de ben petits, els reis, el papà Noel o el tió caganer abocaven a les llars més joguines de les que la mainada podia pair en un any. I avui mateix, en plena crisi – quan cada dia 88 persones s’enfonsen en la misèria -, un estudi elaborat per Keepunto i la Universitat Complutense de Madrid, fa palès que el 85% dels pares espanyols financen irresponsablement l’oci, i per extensió els capricis i el vici, dels seus fills adolescents amb una paga fixa, en alguns casos fent esforços de flaquesa, pensant que si s’hi neguen tampoc els nens es quedaran a casa i, potser, aconseguiran els diners vés a saber com. D’aquesta manera s’entén que les discoteques omplin cada cap de setmana - malgrat el 60% dels joves no tenen feina i no ingressen ni un euro -, i que la clientela dels restaurants, sobretot les nits de divendres i dissabte, sigui de joves sense ofici ni benefici fent el ressopó, la copa o una queixalada. L’anàlisi sociològic afegeix que a un 70% d’aquests joves malgastadors els pares no s’atreveixen a exigir-los res a canvi d’una paga que, en alguns casos consideren més una quota obligatòria que no pas una contribució voluntària. D’aquests joves malgastadors n’han de sortir els governants prudents del dia de demà? Quants dels polítics corruptes i de mans foradades d’avui tenen un passat domèstic de malgastadors compulsius? I el que fa més por és que no malgasten només els fills de casa bona que van forts d'ermilla, sinó que també s’hi apunten a la festa els fills dels pelacanyes que tenen treballs per arribar a fi de mes . A la meva manera de veure, per saber estalviar primer s’ha d’aprendre a casa i a l'escola a no malgastar.