MÀRQUETING TELEFÒNIC A TALL D'ARRANCAR NAPS

No falla: des de fa uns quants dies un "peparra" em fot enlaire aquell moment tan dolç de la migdiada, quan passes figues més a gust, intentant ensarronar-me en nom d’una editorial de la qual m’assegura que he estat client en el passat i que, vés per on, la meva fitxa ha estat afortunada amb un premi, en una rifa promocional. Les tres primeres vegades que em van trucar, arribat a aquest punt del missatge li vaig penjar el telèfon a la veu insidiosa per venjar-me d’haver-me despertat; però sobretot perquè malgrat us sembli de mala educació, per experiència he comprovat que és l’única manera de treure’t de sobre aquests empallegosos violadors de la tranquil•litat de la llar, ja que si els hi dónes corda ja has begut oli. Però davant la seva insistència, ahir vaig tenir la debilitat de permetre que descabdellés tot el seu repertori seductor: segons sembla, doncs, l’editorial m’havia enviat un obsequi que els hi vaig retornar perquè el missatger – amb aquest detall la veu dóna a entendre que l’obsequi valia la pena de lliurar-me'l a mans - no m’havia trobat a casa, raó per la qual el propietari de la veu temptadora s’oferia a portar-me personalment a casa el que sigui que m’havia tocat. Com que estava segur que amb l’empresa d’aquell esgarria migdiades no hi havia tingut mai cap tracte comercial li vaig intentar explicar que portava els papers molls; però com que la veu de l’altra costat del fil insistia en endur-se’m a l’hort amb arguments cada vegada més ximples i forassenyats, per aconseguir que em deixés en pau no vaig tenir altre remei que engega’l a dida. Suposo que no dec ser un cas únic i que molts altres com jo deixen a aquests mesells amb la paraula a la boca. En conseqüència, em pregunto: ¿què dimonis hi guanyen les empreses que hi ha al darrera d’un màrqueting tan agressiu com antipàtic, que consisteix en espigolar, a la babalà els candidats a la tabarra, d’unes basses de dades comprades a l’engròs? No obstant això, no tinc més remei que admetre que per pesats que siguin algú se’ls deu escoltar, ja que en cas contrari serien incomprensibles aquestes campanyes de màrqueting a tall d’arrancar naps. Sempre hi ha ànimes de càntir que hi cauen de quatre potes, si tenen la santa paciència de seguir-li la beta a la veu melodiosa fins al final feliç que pretén: que se li franquegi la porta de casa a un desconegut o se li confiïn  dades personals que no es poden donar al primer que truca o que passa. Per si de cas, pensem que com ja va demostrar a bastament el gran Santiago Rusiñol, duros a quatre pessetes fan mala astrugància. Però sempre hi ha gent que no escarmenta i permet que més de quatre espavilats visquin a l’esquena dels altres endossant preferents o qualsevol altre regal enverinat.