ORELLES DE BURRO

Ara ja no passa, però en temps reculats a l’estudiant que ho suspenia tot perquè no posava prou atenció a les explicacions del mestre, el deixaven de cara a la paret i el coronaven amb unes orelles de burro. No sé si era un mètode didàctic gaire efectiu perquè el mal estudiant deixés de caçar mosques i de fer el badoc, però estic segur que passar per aquella vergonya a més de quatre criatures sensibles els va marcar per tota la vida. Entre d’altres raons, perquè les criatures solen ser molt cruels quan s’ho proposen amb els més debils. Ara, repeteixo, a l’escola les orelles de burro ja no es porten, però a la vida sí, encara que siguin virtuals. I no sempre les llueixen els que de petits el mestre els hi feia portar, perquè la veritat és que en definitiva qui et suspèn és la vida. Ara, quan de gran hom es fica de peus a la galleda cada dos per tres, per burro, i arreplega carbasses a dojo, cal que s’ho faci mirar. Sobretot si té responsabilitats públiques i les seves cagades les hem de netejar entre tots els que no en tenim cap culpa. Parlant clar, què hem de fer amb uns governants que de tot arreu els hi plouen carbasses i des de les institucions comunitàries els coronen de merda d’oca, que és la versió adulta de les orelles de burro? La darrera de totes les carbasses, la del cèntim sanitari. No fa gaire, Estrasburg va suspendre la tesis Parot. I com un mestre tites, Brussel•les ja els ha avisat que porten malament moltes altres assignatures com l’avortament o la gestió de la immigració. Però així com quan a l’escola els que portaven orelles de burro passaven una gran vergonya i es volien fondre, aquests set-ciències que ens governen no els hi venen d’aquí els suspensos, vinguin del carrer o de la comunitat, no els hi pugen els colors a la cara ni passen cap mena de vergonya per haver fet les coses mal fetes. Malgrat no els hi tomben les lleis per interpretacions ideològiques o perquè no són guapos, sinó simplement per burros: per no saber-se la lliçó. Quan de petits un nen col•leccionava massa orelles de burro els pares acabaven la història dient que no servia per estudiar i el posaven a treballar. Avui és impensable que cap d’aquests capgrossos admeti que no sap governar i es posi a pencar. En primer lloc perquè no tenen vergonya, però també perquè saben que les conseqüències de les seves maldestres decisions les pagarem entre tots, sinó amb diners amb dinars. I si algun dia els seus pares putatius al partit decideixen que pleguin per no fer més el ridícul, saben que els endollaran a un consell d’administració on les orelles de burro es paguen a preu d’or. I nosaltres a pagar el pato.