Follow by Email

divendres, 28 de març de 2014

S'HA ACABAT EL MITE D'EUROPA PAÍS D'ACOLLIDA

La ferrenya senyora Merkel, que governa Alemanya fent tàndem amb els socialistes domesticats (traducció lliure i personal de socialdemocràcia), ha tirat pel dret amb l’assumpte empallegós dels immigrants pobres declarant sense contemplacions que en el seu país tots els estrangers fan nosa, si es refien de viure parant la mà. Per tant, s’establirà un termini de tres mesos perquè els passavolants que no tinguin recursos suficients per no sucar dels serveis socials i no trobin feina se’ls hi retiri el permís de residència, la qual cosa vol dir que, pràcticament, se’ls convidarà a tocar el dos si us plau per força. La novetat és que aquesta política restrictiva no afecta només als estrangers extracomunitaris, sinó que també lleparan fort els immigrants comunitaris que, emparant-se en el dret de lliure circulació que es dogmatitzava a través de l’anomenat esperit Schengen, visquin a l’esquena dels ciutadans alemanys. Fa dies que els diaris més populistes anaven afegint llenya al foc de la intolerància fent-se ressò de certes situacions complicades en ciutats com Duisburg o Dortmund, on hi ha bosses d’immigrants, principalment romanesos i búlgars d’ètnia gitana, que sobrecarreguen el sistema social. La pragmàtica Merkel s’ha repenjat en aquests incidents per tirar aigua al vi dels grans acords europeus vigents en matèria de llibertat laboral i de moviments per tot l’espai de la Unió. I perquè es tingui clar que aquest fet no obeeix a un rampell de la cancellera, el comissari Almunia, en nom de la comunitat acaba de beneir les restriccions aquest mateix matí, declarant que no trepitgen el dret a la lliure circulació de tots els ciutadans comunitaris per qualsevol país d’Europa, sinó que puntualitzen que aquest dret només poden exercir-lo els ciutadans amb recursos suficients per a no haver de pidolar o que tinguin una feina que els permeti no dependre de la caritat pública. Tanmateix, el primer ministre David Cameron ha proposat que tot immigrant que demani almoina al carrer sigui expulsat de la Gran Bretanya, i no fa pas tant el ministre de l’Interior de França va iniciar l’expulsió de vint mil búlgars dels ravals de Paris. I a la resta d’Europa, amb més o menys intensitat, bufa un vent que aviva una perillosa retòrica sobre la immigració que, perdoneu-me que us ho digui amb tota franquesa, es podria comparar al pànic creat per l’antisemitisme de fa cent anys. En definitiva, qui pagarà els plats trencats de la crisi seran els immigrants pobres, perquè el que fa nosa no és l’immigrant en general sinó aquells esgarrapacristos que no poden pagar-se les mongetes o el lloguer d'una casa per viure. Els que molesten no són els negres perquè siguin negres, per dir-ho d’alguna manera que s’entengui, sinó els negres miserables que fan pudor. Les polítiques d’austeritat impulsades des del bàndol del capitalisme més intransigent no han fet més que ensorrar les classes mitjanes en la pobresa que ja desborda arreu la capacitat dels ajuts socials, mentre que els que gràcies a la mateixa crisi s’han fet més rics no pensen, ni borratxos, compartir ni el que llencen. I s’està imposant la doctrina - Espanya i Itàlia, dues potències històriques de l’emigració dels seus ciutadans quan passen gana, curiosament en són els principals propagandistes –, de barrar portes i finestres d’entrada perquè els ramats de desesperats del tercer món s’estavellin contra unes fronteres fortificades, quan en què haurien de començar a pensar els governants del primer món és com poden fer per impedir que els immigrants pobres hagin de fugir per cames d’uns països quina riquesa – minerals, petroli ... – són explotats sense escrúpols pels rics panxacontents del primer món. Penseu-hi una mica.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada