MANDRA

Entre que el dia s’ha aixecat ennuvolat i que anàvem a tres quarts de quinze amb això del canvi d’hora, resulta que m’ha agafat mandra d’escriure, cosa que poques vegades em sol passar, com sabeu molt bé els que suporteu més o menys assíduament les meves diàries pallisses matinals. Però avui era un d’aquells dies entregirats en que et veus obligat a triar entre allò que bé de gust fer – per exemple, una escapada amb tres parelles d’amics, per fer-la petar tot preparant a mitges una carn a la brasa, quatre calçots i un bon allioli - i allò que degut a la costum i a la rutina se suposa no podem deixar de fer, com és penjar la reflexió de cada dia al blog. “Esclar que sabem què hem de fer, però a vegades resulta molt més fàcil fer allò que ve de gust” – li vaig escoltar aquesta afirmació al psicòleg Gary Marcus, investigador de la Universitat de Nova York, en una entrevista recent que li varen fer a no recordo quina televisió. No cal dir que hi estic totalment d’acord perquè, de tant en tant, deixar-te convèncer per la mandra - que a la meva manera de veure no s’hauria de confondre mai amb la ganduleria - pot ajudar a esvandir el tedi i agafar una mica d’oxigen per a l’endemà tornar al rengle amb més força. Malgrat que en Balmes sentencià que un home mandrós s’assembla a un rellotge sense corda, prendre’s un respir a temps no pot fer cap mal i us ben asseguro que deixa la corda del rellotge en perfectes condicions per a molta estona.  Fins demà, doncs, passeu bona nit i sigueu feliços!