De tant en tant va bé
prendre’s un descans, desconnectar i escampar la boira, encara que només sigui per
un dia. Un dia sabàtic seria una bona cura de repòs, si realment l’entorn et
facilités una desconnexió absoluta; però llevat que te’n vagis a una illa
deserta o et perdis en una fageda immensa o a dalt de tot d’una muntanya, es fa
difícil de sostraure’t dels maldecaps quotidians, perquè si no hi poses molta
distància a cada cantonada et topes amb gent que les passa tan magres com els
teus veïns de cada dia. Ja queden pocs paradisos terrenals verges de
preocupacions i d’estrès. Inclús en aquells ambients més sofisticats i snobs,
on sembla que tots els gossos els lliguen amb llonganisses, si grates una mica
el maquillatge, al darrera hi trobés fins i tot cucs.
Per tant, muntar-te un dia sabàtic només per fugir de
la realitat que t’envolta no surt a compte, perquè suposant que aconsegueixis
desconnectar una estona, fer-ho vint-i-quatre hores seguides no resulta fàcil,
llevat que t’apuntis a una cura de son. Tanmateix, un dia sabàtic no és per
passar-te’l clapant, sinó per amarar-te d’altres paisatges, d’altres maneres de
fer, d’altres debats, d’altres flaires. Però com que el temps juga en contra,
arribés a la conclusió que fugir per un dia no serveix de gaire, i que potser
pots inventar-te un dia sabàtic de conya sense sortir de casa, dedicant-te a
una bona lectura, a escoltar musica, a cuinar aquell plat que tant t’agrada i
que mai t’acaben de fer al teu gust, a esporgar les flors de la terrassa o del
balcó, a deixar fondre’s les hores sense estar pendent del rellotge cada cinc minuts,
a posar en silenci tots els mòbils i a no engegar cap televisió. Les
vint-i-quatre hores d’un dia sabàtic, llavors, donen per molt, no obstant et
sembli que són més curtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada