ELS QUE NO TENIM BUTLLA

            Fa anys que tal dia com avui, divendres sant, si no disposaves de butlla tenies de dejunar i fer penitència pels teus pecats. I la resta de la quaresma la carn te l’havies de pintar a l’oli. Això sí, et podies afartar de peix si t’ho podies permetre o inclús organitzar una bacanal vegetariana si et venia de gust. Ara bé, si t’havies comprat la butlla, tenies dispensa i benedicció apostòlica per esmorzar un bon pa amb tomàquet i llonganissa. Tot era qüestió de passar primer per caixa. No recordo quan costava aquell tros de paper beneït, però no devia ser gaire barat perquè hi havia molta gent que no se’l podia comprar. En canvi, d’altres hi estaven abonats a la butlla d’un any per altre. Mirant-ho a distància en pots fer conya i tot d’aquesta ximpleria passatgera d’un catolicisme rovellat, que va durar el que va durar: mentre hi hagué burros la palla va anar cara. Però si hi penses amb més deteniment, t’adones que de butlles encara se’n venen, i pobre de tu que no en tinguis.

            La diferència entre la butlla actual i la butlla eclesiàstica és que el monopoli ja no el tenen els capellans i que ara ja no es tracta de tirar o no tirar un tros de carn a l’olla. Ara les butlles són més sofisticades i ofereixen més prestacions, segurament també són més cares; però la finalitat és la mateixa: fardar de privilegis, passar per davant dels altres, tenir un tracte de favor, disposar d’informació privilegiada, no desendollar-te del poder per sòmines que siguis o perquè malgrat siguis un xoriço de coll blanc puguis sortir-ne més ben parat que no pas un xoriço sense pedigrí... Potser aquesta mena de butlla moderna no es penja de la paret del menjador, com feien alguns dels ensibornats amb  les butlles quaresmals de temps reculats; però, qui en té ja es nota i a ningú li passa per alt perquè és com si ho portés escrit a la cara. I és que no obstant es juri que tothom és igual davant en qualsevol circumstància de la vida, la veritat és que hi ha gent que a l’empara de la seva butlla particular s’escaqueja descaradament de la igualtat, com correspon a la gent tocada i posada. El problema és que amb això de la crisi cada cop circulen més butlles de segona mà o matusserament adulterades, que són paper mullat. I és que subhastant butlles al millor postor, alguns pocavergonyes viuen com si tinguessin un rei al cos. Però no els pots renyar ni posar-los de cara a la paret per fariseus, ja que tenen butlla de primera.