Fa anys que tal dia com
avui, divendres sant, si no disposaves de butlla tenies de dejunar i fer
penitència pels teus pecats. I la resta de la quaresma la carn te l’havies de
pintar a l’oli. Això sí, et podies afartar de peix si t’ho podies permetre o
inclús organitzar una bacanal vegetariana si et venia de gust. Ara bé, si
t’havies comprat la butlla, tenies dispensa i benedicció apostòlica per esmorzar
un bon pa amb tomàquet i llonganissa. Tot era qüestió de passar primer per
caixa. No recordo quan costava aquell tros de paper beneït, però no devia ser gaire
barat perquè hi havia molta gent que no se’l podia comprar. En canvi, d’altres hi
estaven abonats a la butlla d’un any per altre. Mirant-ho a distància en pots
fer conya i tot d’aquesta ximpleria passatgera d’un catolicisme rovellat, que
va durar el que va durar: mentre hi hagué burros la palla va anar cara. Però si
hi penses amb més deteniment, t’adones que de butlles encara se’n venen, i
pobre de tu que no en tinguis.
La diferència entre la
butlla actual i la butlla eclesiàstica és que el monopoli ja no el tenen els
capellans i que ara ja no es tracta de tirar o no tirar un tros de carn a
l’olla. Ara les butlles són més sofisticades i ofereixen més prestacions,
segurament també són més cares; però la finalitat és la mateixa: fardar de
privilegis, passar per davant dels altres, tenir un tracte de favor, disposar
d’informació privilegiada, no desendollar-te del poder per sòmines que siguis o
perquè malgrat siguis un xoriço de coll blanc puguis sortir-ne més ben parat
que no pas un xoriço sense pedigrí... Potser aquesta mena de butlla moderna no
es penja de la paret del menjador, com feien alguns dels ensibornats amb les butlles quaresmals de temps reculats; però,
qui en té ja es nota i a ningú li passa per alt perquè és com si ho portés
escrit a la cara. I és que no obstant es juri que tothom és igual davant en
qualsevol circumstància de la vida, la veritat és que hi ha gent que a l’empara
de la seva butlla particular s’escaqueja descaradament de la igualtat, com
correspon a la gent tocada i posada. El problema és que amb això de la crisi
cada cop circulen més butlles de segona mà o matusserament adulterades, que són
paper mullat. I és que subhastant butlles al millor postor, alguns
pocavergonyes viuen com si tinguessin un rei al cos. Però no els pots renyar ni
posar-los de cara a la paret per fariseus, ja que tenen butlla de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada