Fa una setmana que el secretari general de CC.OO. a l’Estat, Fernández
Toxo, després ser reelegit en el càrrec per quasi majoria absoluta, va dir que
l’executiu de Madrid “havia de centrar-se més en la necessària creació de llocs
de treball que no pas en el foment de l’emprenedoria”. Que una patum sindical d’aquesta
magnitud, “ex càtedra” congressual, digui aquest disbarat em sona a bestiesa impròpia
d’un sindicalista responsable, en un país on l’atur aviat no deixarà respirar.
Tant és així que abans de creure’m –ho vaig contrastar la informació d’Efe amb la
d’altres fonts, i es veu que sí que ho va dir tal com raja. Aleshores ja estem
altra vegada davant l’etern dilema de qui va ser primer, si l’ou o la gallina. En
una economia de mercat, ¿qui posa els llocs de treball, o digueu-li ous, si no
són els empresaris de totes les dimensions, inclosos els emprenedors autònoms?
O potser el senyor Toxo està fent una regressió a les teories marxistes de
l’empresa estatal i planificada?
Qui crea llocs de
treball és l’empresari que necessita mà d’obra per tirar endavant la producció
amb que fa negoci, per dir-ho sense embuts. Si volem que soni més fina la
realitat, podem dir que cap emprenedor que no pot desenvolupar tot solet
qualsevol projecte industrial, de serveis o d’investigació, sense comptar amb col·laboradors
a sou. La gallina és la que posa els ous i no a l’inrevés. I quan l’Estat vol
fer de gallina, l’experiment acaba sovint anant de mal borràs. Per què, doncs,
un sindicalista experimentat com el senyor Toxo, s’esbrava dient una barbaritat
semblant? Evidentment, perquè no es refia de la bona fe d’una emprenedoria a la
que l’executiu ha pretès estovar el restrenyiment d’ous amb una reforma laboral
feta a mida de les seves exigències, i enlloc de crear llocs de treball a
tremuja, com seria d’esperar trascolant un pinso tan exclusiu, n’esclafa cada
dia a milers com si anéssim sobrats d’ous o de llocs de treball, digueu-li com
vulgueu per seguir la broma. Amb un instrument de relacions laborals que engruna
els drets del treballador i posa el mànec de la paella en mans de l’empresari,
sembla inexplicable que aquests no aprofitin l’ocasió per crear llocs de
treball, ara que poden fer-ho en unes condicions
de precarietat quasi immillorables. Francament, aquesta incongruència requereix
que a l’empara de la calma dominical hi
reflexioni una mica més, per a no vessar-la abans d’exposar-vos demà el que en
penso de tot plegat, com sempre a la meva manera de veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada