dimecres, 13 de març del 2013

DON JORGE HA FET EL PRÉSSEC


            Que un ministre de l’interior faci el paper d’estrassa de confessar que, després de quatre mesos de trencar-s’hi les banyes, no ha pogut trobar el desllorigador d’un informe confidencial que, amb el presumpte aval d’una branca de la policia va publicar un diari de la capital, només pot passar en un país tan surrealista democràticament com Espanya. Francament, la darrera cosa que ens podíem esperar ahir de la compareixença del ministre, en seu parlamentària, per passar comptes de la brama que es va filtrar amb malícia, en plena campanya electoral catalana, amb la clara intenció d’empastifar de merda dels dirigents d’una determinada candidatura, és que ens digués que no podia treure’n l’entrellat sobre la seva autoria perquè de les investigacions internes practicades es deduïa que el document calumniós ni era “oficial” ni fill de pare conegut, ja que havia passat per tantes mans i departaments policials, que vés a saber d’on havia sortit. Ara bé, segons el ministre, no cal que els afectats es posin pedres al fetge i en facin un sagramental, ja que tenen la seva paraula com a responsable de la policia, en totes les seves versions i camuflatges, havia arribat a la conclusió que està tan embolicada la troca que el nus gordià, al seu costat no hi toca vores.

            El ministre, però, hauria de preguntar a companys de gabinet, que varen fer manifestacions sarcàstiques com que “ells no amagaven res a Suïssa”, ¿per què n’estaven tan convençuts que aquell informe apòcrif anava a missa, si no era perquè creien que vertaderament l’avalava la policia? El que sí no es podrà saber mai amb certesa és si aquella merda que es va escampar, va influir o no en el resultat electoral. Qualsevol diagnòstic en aquest sentit no passaria de pura especulació. En canvi, tibar el fil de la filtració, fins descobrir els autors de la canallada, no és una qüestió especulativa sinó una simple qüestió de voluntat política per investigar a fons tant en els despatxos com en les clavegueres. I un ministre de l’interior no pot permetre’s tancar una investigació oberta per depurar les presumptes responsabilitats dels seus subordinats amb l’excusa  que hi ha tanta gent complicada que es millor no remenar el femer. Un ministre de l’interior no pot donar excuses de mal pagador: si és incapaç de furgar el que calgui en una qüestió tan delicada, a la meva manera de veure no li queda més remei que dimitir. Prengui-s’ho bé, don Jorge, que aquest consell és de franc.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada