PENSEM PROU EN EL DIA DESPRÉS?

Cada vegada estic més convençut que caldria preguntar-nos si per assolir un estat propi ben consolidat, no seria més convenient apel·lar al cor que no pas a la butxaca. Si aquesta majoria independentista que aparentment existeix, no es basa en la defensa del “dret històric” a ser una nació, sinó a que molts dels que han pujat a darrera hora al carro de la sobirania és perquè la veuen com un “instrument” per sortir de la misèria, a la llarga tindrem mala peça al teler, doncs a la primera que bufi vent en contra, hi pot haver desercions a dojo. De manera que queda molta pedagogia per fer perquè els ciutadans que avui votarien independència estiguin plenament convençuts de la seva identitat nacional, tant a les verdes com a les madures. I encara que aquesta reflexió que us proposo, al encetar la setmana de passió, alguns en sóc conscient que la titllaran d’inoportuna i potser fins i tot de botiflera, crec que s’ha de fer i que, com diu aquell, algú l’ha de posar damunt la taula. Els catalans estem tan acostumats a rebre garrotades a tort i a dret, que malgrat avui una majoria estem disposats a acceptar els riscos d’un estat propi; els que pretenen capitalitzar aquest capteniment o tendència han de tenir en compte que se la juguen amb una societat inestable i esporuguida, que en un tres i no res es pot rebotar contra els que l’hagin portat a mal borràs.

I així com dic que l’esquer de la butxaca és un ganivet de doble tall, també penso que enfitar-nos amb l’exemple d’Escòcia també pot jugar-nos una mala passada, perquè ningú pot assegurar que el referèndum per a la independència d’aquell país, quan arribi l’hora de la veritat es guanyi de carrer. Per aquesta raó, insisteixo una vegada més, caldria elaborar un full de ruta que contempli virtualment l’escenari de l’endemà del dia hipotètic de la proclamació de la nostra, d’independència; tenint en compte que en un futur estat propi s’hi hauran de trobar còmodes les diverses sensibilitats socials, culturals, econòmiques i nacionals que conviuen avui a Catalunya. Un full de ruta que asseguri, en primer lloc, que el resultat de la consulta, sigui quin sigui, serà acceptat per tothom amb respecte democràtic, i que no serà el punt de partida de la campanya de revenja dels perdedors. I que se sàpiga, perquè es digui a bastament i ningú pugui al·legar després que ve de l’hort, que la festa de la independència tampoc no ens sortirà de gratis i que no deixar-nos robar més per Madrid, no ens deslliurarà d’estar manats ni ens rajaran diners de les orelles, sinó que haurem de suar - i molt! - la cansalada cada dia.