L'EXPERIÈNCIA FRUIT DELS ERRORS

            La poetessa Gabriela Mistral va escriure que l’experiència és un bitllet de loteria comprat l’endemà de la rifa i, francament, de totes les definicions que he escoltat és la que em sembla que hi toca més. Els anys són como una boira espessa que ens fa més experimentats en algunes coses, però infinitament més indefensos en altres. És mentida que quan et fas gran hagis arribat a cap altura des d’on puguis veure les coses serenament i sense risc d’equivocar-te, perquè l’experiència és massa feixuga; de fet, cansa aquella mirada que implora respostes a tot, quan tu encara ho preguntes quasi tot. A la meva manera de veure, l’única experiència de la qual pots refiar-te és d’aquella que s’ha adquirit a còpia d’encadenar errors o decepcions. Tanmateix, no penso que l’experiència de cap persona en concret serveixi de referent per a tothom: cada persona ha de resoldre els seus problemes individualment, i els testimonis dels altres li poden servir, si per cas, de referència per a no equivocar-se, per a no caure en els mateixos errors.

            Els errors només es poden dispensar si serveixen per aprendre’n i no tornar-hi a ensopegar. S’aprèn a viure, ficant i traient els peus de la galleda. El que no s’equivoca mai morirà verge, però no savi. El problema és que sovint som tan cap quadrats que no donem als que s’equivoquen una segona oportunitat, llençant a les escombraries una font d’energia impagable: la que neix dels errors comesos per pura equivocació. Diuen que en Lenin, vés per on, feia un símil interessant sobre aquesta qüestió: “si algú et diu que dos més dos fan cinc, és una equivocació; però, si et vol vendre que dos més dos fan un canelobre, és que intenta aixecar-te la camisa”. És a dir: una equivocació es pot perdonar, però una ensarronada no té perdó de Déu. Per aquesta raó, per exemple, molts dels que endossaven preferents a tremuja no es poden justificar pas dient que eren equivocacions involuntàries, i si volen ser perdonats haurien de reparar el pecat de dedicar-se a fer passar gat per llebre o a fer entrar claus per la cabota. En canvi, els que no varen impedir Xipre i Grècia entrar a l’UE es varen passar de frenada i, malgrat l’error el pagarem entre tots, almenys servirà d’experiència, suposo, per no ser tan ingenus.