MALGRAT TOT, QUE NO ENS AGAFI EL PÀNIC

            Per primera vegada en la crisi de l’euro, s’ha obligat un Estat membre  de la UE a evitar la fallida, confiscant pel morro els estalvis dels ciutadans. Qualsevol que tingui diners en un banc de Xipre avui es llevarà amb el saldo devaluat un set per cent, i si els estalvis arraconats eren superiors a 100.000 euros, li n’hauran confiscat un deu per cent. Tanmateix, el govern de la Generalitat s’ha reunit inesperadament a Pedralbes el passat dissabte, davant la gravetat de la situació econòmica del país, llançar el missatge que des de totes les conselleries es desfaran per fer amics a Madrid. En el primer cas, amb el beneplàcit dels 27 socis de la UE s’ha traspassat una línia vermella i tabú: la garantia que no es violarien mai els dipòsits bancaris fins a un import de 100.000 euros, amb l’agreujant que l’espoli comés a Xipre s’ha disfressat de “taxa”, i no s’ha donat ni un preavís de cortesia, sinó que s’ha perpetrat el robatori a les fosques i abusant de la força. En el cas de la reunió extraordinària de l’executiu català, les cuques per reconstruir ponts de diàleg, molts tan d’aquí com d’allà ho estan interpretant com una mena de marxa enrere, que contrasta amb l’eufòria sobiranista desfermada el cap de setmana a Girona.

            A la meva manera de veure, tan una notícia com l’altra remouran la sensació de pànic que, per molt que es vulgui dissimular, cada dia tenalla més gent que no li veu sortida a la crisi perquè no confia en l’austeritat com a revulsiu, ni en la traça dels polítics per girar la truita, ans al contrari. Amb la confiscació dels estalvis privats a Xipre, analistes d’arreu del món coincideixen en el temor que provoqui una fuga massiva de dipòsits des dels països “tocats” del sud, cap a refugis més fiables del nord. I esclar que el cangueli s’ha escampat entre la ciutadania escaldada d’Espanya, Portugal, Grècia o Itàlia, que es pregunta amb comprensible angúnia: i si això ens passés demà a nosaltres? En quan al propòsit de la Generalitat de fer la farina blana amb l’executiu de l’Estat, ja veurem què passa perquè tal com estan de tocades les relacions, si el marge de maniobra no s’eixampla per una i altra banda, trobo difícil que facin les paus. Francament, veient com ho pela la UE en qüestions econòmiques, s’haurà de tenir molt ben aparaulada la resposta d’Europa a una hipotètica declaració unilateral d’independència. Perquè, en cas de tenir-ho només embastat amb agulles, ens podem fotre una patacada de ca l’ample.