FENT MOFA DE L'ENVELLIMENT ACTIU

            Vaig quedar-me de pedra, al escoltar el resum del consell de ministres de divendres passat, de la barra de la senyoreta Rottenmeier de l’executiu espanyol apropiant-se sense escrúpols de la noble expressió “envelliment actiu”, per ensarronar jubilats amb una de les preses de pèl més cíniques que recordo. La filosofia que acompanya el concepte d’envelliment actiu no té res a veure amb la indecent proposta per camuflar les queixalades a les pensions. Uns governants que tracten a baqueta la gent gran que s’ha guanyat el dret a una vellesa digna i tranqui-la, després de quasi quaranta anys pencant, no són dignes de la confiança dels ciutadans; però, quan a més a més pretenen engalipar fent jocs de paraules, no tenen perdó de Déu i els hi hauria de caure la cara de vergonya. Els polítics ja ho tenen això de ser molt creatius a l’hora de posar en circulació paraules o expressions que disfressen la realitat. Per això, de les retallades descarades en diuen “ajustos” i no fa pas tant que en Montoro va vendre’ns la darrera pujada de l’IRP com “un recàrrec temporal de la solidaritat”. I com que ningú se n’escapa d’aquesta moda perversa de fer passar garses per perdius, la mateixa Generalitat va emmascarar el “copagament” farmacèutic amb una perla lingüística com “tiquet moderador”.

            Però, això de manipular el concepte d’envelliment actiu, per daurar la píndola de les restriccions a la jubilació i al poder adquisitiu dels jubilats, em treu de polleguera. Francament, quan jo i molts altres fèiem tasca de divulgació de l’autèntic concepte d’envelliment actiu, predicàvem que jubilar-se no significava retirar-se de la vida, sinó disposar de temps lliure per dedicar-se a desenvolupar totes aquelles il·lusions o aficions que s’havien hagut d’aparcar mentre la prioritat consistia en portar un jornal a casa. A partir de la jubilació era quan es podia fer les paus i reprendre inquietuds empantanegades de jove o, simplement, enriquir-se com a persones a través de diversos voluntariats. Aquesta era la crida a favor d’un envelliment actiu, reforçada amb l’exigència de materialitzar en fets, les promeses d’ajuda a la dependència. Avui, el que proposen aquesta colla de galifardeus que abusen de la confiança dels seus votants i dels ciutadans en general, capgirant perversament el sentit de les paraules, és que per “envelliment actiu” entenguem retardar el màxim la jubilació i que si amb la pensió no en tenim prou per viure busquem feina i, prèvia renuncia a la meitat de la paga, ens reenganxem a treballar. Si teniu la paciència de sovintejar les meves diàries reflexions ja sabeu què en penso d’aquesta trepa que són incapaços de retallar tela dels seus abrics folgats, enlloc de despullar els que només tenen, com aquell qui diu, una samarra per passar l’hivern.