dissabte, 16 de març del 2013

MOSSOS MATRICULATS PEL DARRERA


            Com si d’aconseguir la medalla de la ingenuïtat es tractés, ahir varem saber que els nostres antiavalots portaran la matrícula penjada a l’esquena, perquè, sense demanar-los la documentació, tothom pugui identificar-los i crucificar-los individualment si cal, a la que es passin a la mínima a l’hora de repartir estopa. Em semblaria bé la mesura si no fos que cap altra policia de la resta de l’Estat i poques del món són tan primmirades. I, per descomptat, no hi tindria res a dir, si els antisistema que s’aprofiten de les manifestacions democràtiques de tota mena per atacar amb violència desmesurada els mossos que els hi han de parar els peus, per delegació de les institucions democràtiques, portessin també escrit al front el seu nom i cognom o anessin a cara descoberta. Estic convençut que qui ha pres aquesta decisió és un progressista carregat de teories i de bons sentiments; però, com ja se sap des de les beceroles del món  l’infern n’està ple de bones intencions.

            A la meva manera de veure, qui no distingeix la diferencia entre una policia democràtica que defensa les llibertats ciutadanes i una de repressiva i perseguidora d’aquestes mateixes llibertats, és que, francament, s’ho ha de fer mirar. I si, a sobre, nega que hi ha perillosos elements antisistema infiltrats entre els que legítimament exerceixen el dret a protestar, és que té pa a l’ull o pateix una miopia crònica. D’una gran manifestació ciutadana el que n’ha de quedar i transcendir, és el missatge i les raons perquè centenars o milers de ciutadans surten al carrer, no les imatges de corredisses, destrosses patrimonials i enfrontaments amb els antiavalots. Aquesta, potser, també seria una assignatura que s’hauria d’incorporar a l’escola perquè, de ben petits els futurs ciutadans sabessin distingir, no entre bons i dolents que és la dicotomia perversa en que ens volen fer caure els practicants del “bonisme”, sinó entre els que defensen l’ordre i els que pensen que en l’anarquia es viu millor. Catalunya no serà més demòcrata perquè els mossos portin des de demà la matrícula penjada a l’esquena, com si estiguessin sota sospita per definició. Tanmateix, el que em sorprèn més de tot plegat, és que l’opinió sobre els mètodes, més o menys contundents dels antiavalots, difereix segons si el que perilla en un moment donat és de la nostra propietat o pertany a un desconegut.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada