LA PENA D'ESCARNI PÚBLIC

            Ja la tenim armada! Alguns diputats, sobretot del PP, estan indignats perquè els activistes de la plataforma de perjudicats per la hipoteca pretenen treure’ls-hi la son de les orelles i que s’afanyin a prendre’s en serio el drama dels desnonaments, posant-hi remei. No demanen cap favor, sinó simplement que facin complir les recomanacions que des de els tribunals comunitaris els hi han fet arribar, respecte de la barrabassada d’una llei hipotecaria dels temps de Mariacastanya. Però, ses senyories descaradament tiren pilotes fora per no matxucar els interessos de la banca, a qui s’han venut l’ànima i alguna cosa més, qui sap si per trenta monedes com el primer Judes de la història. I els desesperats en capella del llançament de la seva casa no els hi queda més remei que assenyalar amb el dit els culpables de la seva trista situació. Posem-nos en la pell d’una família que, a part d’estar a l’atur i sense perspectives de sortir de la misèria sobrevinguda i culpable de la seva morositat, son foragitats de casa seva com si fossin delinqüents. Si ho intentem sense fer-se trampes al solitari, potser entendre’m que l’escarni és el mal menor que poden patir. Doncs me’n faig creus de la paciència de tanta gent que ha perdut fins i tot l’autoestima, després al sentir-se vexada i maltractada pels executors d’una legalitat injusta, abusiva i inhumana.

            Estic convençut que des de la plataforma s’han hagut de fer vertaders malabarismes per calmar els ànims i evitar rampells de ràbia i de violència. Potser aquests conats d’escarni públic a legisladors que no fan els deures, sigui la vàlvula d’escapament per evitar mals pitjors. Fa 20 anys que Europa va posar al dia la seva llei hipotecària i, en canvi, aquí cap dels quatre governs que s’han repartit el poder des de llavors han estat capaços d’actualitzar la nostra, que és una de les més ràncies. En aquest carai de país sembla que tothom s’ha tornat desmemoriat i ha oblidat que la banca sense contemplacions a l’hora de desnonar és la mateixa que es va folrar durant l’època de vaques grasses, amb interessos i quotes abusives i donant crèdits a dojo. Per comprar el pis i omplir-lo amb totes les comoditats domèstiques ningú s’arronsava a l’hora de signar compromisos lleonins a canvi de totes les facilitats. Quan el globus s’ha desinflat tothom s’ha esmorrat - quina casualitat! -, menys la banca protegida pels polítics de torn. A la meva manera de veure, aquesta gent de la plataforma estan donant una lliçó de democràcia i d’eficàcia contestatària, que de cap manera poden empastifar els “guardians de l’ortodòxia”, fent córrer el que no és. ¿On està escrit que els diputats no podem ser envestits pel carrer o a casa seva quan es pixen en l’article 47 de la Constitució que garanteix el dret a una vivenda digne a tots els espanyols i a que no et treguin a empentes de casa teva perquè t’has quedat sense feina i no pots complir?.