LA POR GUARDA LA VINYA

En èpoques de crisi, els que malden per treure’n profit de la incertesa, saben que la millor tàctica és la de fer córrer informacions tendencioses com si fossin certes del tot i anar-s’ho agafant amb calma fins que de tant repetir els mateixos pronòstics catastròfics arreli tant l’angoixa, que a algunes persones baixes de defenses se’ls hi faci insuportable. En qualsevol societat conviuen els que no els hi ve d’aquí arriscar-se i jugar-se la pell en defensa d’uns ideals, amb els que no paren de rossegar-se els punys sense decidir-se a fer un cop de cap en un sentit o un altre. Els que viuen de vetllar, i en molts casos condicionar conductes i sentiments, ja compten prou amb aquest capteniment poruc tan humà i se n’aprofiten sense escrúpols perquè tenen ben clara la vigència aquell principi, més vell que el propi Maquiavel, que la por guarda la vinya. Els grans bruixots escampen les brames més temeràries i no paren de minar la moral dels ciutadans, removent espantalls apocalíptics sense cap remordiment de consciència, perquè qui vol sembrar el dubte i el caos els hi paga generosament aquests perversos i repugnants serveis. I no us penseu que aquests que fan la feina bruta – comunicadors en general – siguin quatre palanganes, sinó que molts d’ells es vanten de pedigrí intel·lectual i fins i tot democràtic. Però fan voluntàriament o per interessos obscurs, la feina de manipular a l’engròs no només els ramats de gent que, per peresa o per comoditat, es deixen portar i renuncien a pensar per si mateixes, sinó també, i d’aquí plora la criatura, a un bon grapat de gent fràgil i depenent en tota l’extensió de la paraula, que amb la seva por poden parar processos de canvi social, seguint aquella dita que és millor un colom al sarró que cent volant. Potser sí que algunes propostes de canvi tufegen per culpa dels que prefereixen fer volar coloms abans que tocar de peus a terra, que també n’hi ha; però aquestes no preocupen als poders fàctics perquè saben que en poc temps es desinflen soles, ja que la gent no es tonta i cada vegada més sap reconèixer els coixos bo i asseguts.  Són, doncs, a la meva manera de veure, els projectes amb cara i ulls els que mobilitzen la tropa de manipuladors a sou, que sota la pell de xai de simples “creadors d’opinió” actuen com llops depredadors a base de mentides, mitges veritats o calumnies barroeres, les quals arriben a quallar perquè tothom sap que una mentida repetida moltes vegades acaba sonant com una veritat. I fins aquí puc explicar, però vosaltres que no us mameu el dit, ja sabeu de què parlo...