MALA MAROR PER COM ES DAVALUA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dissabte 22 d’abril 2017)

● MALA MAROR PER COM ES DAVALUA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA.- Des de fa unes quantes setmanes la mala maror als Palaus de Justícia es nota en les cares de jutges, fiscals, advocats i funcionaris, però sobretot la mala lluna es palesa entre ciutadans que es refien de la Justícia com a garantia dels seus drets i llibertats i que estan perdent-li la confiança perquè és tardanera, discriminatòria, d’esclop i espardenya i parcial quan es ventilen plets polítics. Precisament perquè no es dóna en la pràctica quotidiana la constitucional separació de poders, em preocupa que d’aquesta mala maror el poder legislatiu i l’executiu, sobretot, en passin temeràriament i la menysvalorin. El legislatiu no va prioritzar la independència de poders en el moment de fer les lleis reguladores del poder judicial, independència indispensable perquè un Estat es pugui considerar de Dret, i varen parir una legislació que tolerés la interferència de l'executiu en l’organització de de l'administració de la Justícia, cada vegada que l'executiu se sentís amenaçat. En efecte: la composició del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial depèn de quotes proporcionals a la representació política parlamentària i, per tant, en situacions particularment delicades per a l’executiu aquest no s’amaga d’exigir a l'aparell judicial el dret de cuixa. Si a aquest quadre jurisdiccional tan descaradament imperfecte hi afegim que la Fiscalia en qui recau la persecució del delicte depèn orgànica i jeràrquicament del govern de torn, no ens pot estranyar que en investigacions tan sensibles com la del finançament dels partits polítics, la corrupció o els conflictes competencials entre autonomies, per posar un exemple, des de dalt s’imposin a fiscals i tribunals consignes polítiques. Suposo que no cal que us recordi exemples indignants d’aquests protocols manipuladors, dels quals avui mateix tots els mitjans de comunicació se’n fan ressò a bastament.

A la meva manera de veure, doncs, la creixent mala maror envaeix i potineja instruccions judicials sensibles per la implicació en elles, per acció o omissió, de membres destacats de l’executiu, no hauria de deixar indiferents ni als polítics que administren el poder ni a les institucions que el representen, sinó que caldria posar fil a l’agulla per donar un cop de timó exemplar a la santa patxoca dels governants a l’hora d’agafar el toro per les banyes. Si la veritat absoluta no la té ningú perquè fins i tot el Papa de Roma ja va renunciar a la infal•libilitat, no acabo d’entendre que quan tantes veus de ciutadans competents s’oposen pacíficament, amb arguments diversos i assenyats a reformes legislatives que no porten enlloc més que al caos, aquests aprenents de governants de talla s’entestin en fer entrar els claus per la cabota. ¿Serà perquè els que haurien de prendre en consideració les mesures alternatives que se’ls hi proposen des del carrer, ni tan sols tenen la cortesia d’examinar si són possibles, perquè qui sap si entenen les argumentacions democràtiques? Quan estàs fumut de veritat fas confiança al metge i et prens les potingues que et recepta perquè, en principi, el refies de la seva experiència i del posat de suficiència amb que et mira. Però si després d’un temps prudencial et trobessis cada dia pitjor i quan li demanessis explicacions, el metge et deixés de banda per ignorant i d’aquella medecina que no et vols prendre perquè et regira l’estómac te’n fes empassar tres tasses, ¿com creus que podria acabar aquesta relació de confiança mútua? Doncs penseu-hi, perquè és un exemple planer de com una mala maror mal gestionada pot acabar en un tsunami de conseqüències imprevisibles.