Ja sé que havíem quedat fins dilluns, però no me n’he pogut estar de buidar el pap sobre una qüestió que de tan delicada com és, m’escandalitza com es tracta avui en alguns mitjans informatius. Ho resumeixo en una pregunta que em sembla molt pertinent: ¿el Departament de Salut amb les freqüents incongruències normatives internes i externes que ha consentit no hi ha contribuït en alguna mesura a que espais destinats a la vacunació estiguin avui mig deserts i les centenars de dosis del vaccí hagin iniciat a les neveres el compte enrere de la caducitat? Quan es tracta de guanyar una guerra – en aquest cas contra un virus –, no fa cap servei permetre que es posin en quarantena a cada pas les estratègies a emprar.
Però això, lamentablement, és el que passa a casa nostra i a casa dels veïns: que tants caps tants barrets i de les mesures que es prenen aquí basant-se en criteris “dels experts”, a la comunitat del costat les prenen a l’inrevés argumentant-les en criteris “científics” d’uns altres “experts”. I mentre una comunitat tanca a pany i forrellat de nit, a l’altra es passen el toc queda per l’arc del triomf. I el debat científic, que en teoria hauria d'estar reservat als professionals, per exemple sobre com dosificar i planificar les diferents vacunes segons cada edat, des del començament de tot plegat s’ha debatut com si estiguéssim en un safareig públic fent la bugada. Tothom ja es considera una eminència per opinar sobre la idoneïtat de tal vacuna o d’aquella altra, sobre si calen terceres dosis o no, i així fins a l’infinit d'especulacions, en un marc d’allò més absurd i surrealista.
Les mateixes directrius de l’OMS, a les que ningú sembla parar-hi atenció des que aquell nefast Trump va desacreditar mundialment la institució, tothom es considera amb criteri per discutir-les o per interpretar-les segons les seves conveniències. Però el més fotut de tot és que, simplement repassant l’hemeroteca recent sobre les declaracions i recomanacions del nostre propi Departament de Salut, adonar-se que des de l’època de la consellera Vergés han estat sovint més contradictòries que coherents. I per contradiccions i escepticismes en quan als protocols engegats, les dels propis epidemiòlegs que no se n’han estat de manifestar en públic les seves arrufades de nas.
Francament, tanta xerrameca no ajuda a crear confiança entre els ciutadans pel que fa a la conveniència de vacunar-se. Es parla massa de prohibicions i s’actua poc a l’hora de fer complir el que es mana. Sembla com si se n’estigués tan poc segur de que allò que es mana és el que convé, que a la mínima oposició dels afectats per la mesura es fa marxa enrere i es claudica, disfressant de tolerància i fair play el que no és altra cosa que falta d’autoritat. I per acabar-ho d’arrodonir, les brames que sovint es fan circular maliciosament per desacreditar el Departament de Salut. La darrera avui mateix: segons venen els mitjans d'informació, inclosa TV3, a les residències de gent gran ara resulta que es tolera que el cuidadors no vacunats, encara que estiguin en contacte amb positius de Covid, poden seguir treballant com si res entre els col·lectius considerats més vulnerables. Qui s’ha venut l’enteniment? El que difonen els mitjans no reflecteix exactament el sentit del protocol i crea una perillosa reacció de repulsa, perquè en realitat no és ben bé com s'explica: els treballadors no vacunats no queden exclosos de prestar serveis laborals però amb la condició que han de triplicar els controls. Per tant, que no es creïn alarmes innecessàries.
Ara bé, aquesta en aquestes circumstàncies és inevitable de fer una pregunta: ¿El govern és tan tou que és incapaç d’obligar a vacunar-se a tot el personal que a més a més d’estar al servei públic cobra els seus sous dels pressupostos generals? Som molts els que pensem que ja n’hi ha prou de tanta comèdia i de tantes contemplacions. Quan es treuen unes normes com les que afecten a la sanitat pública i en temps de pandèmia no són per fer bonic sinó per fer-les complir. I els protocols “adaptats” d’avui no són de rebut per oblidar els més rígids d’ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada