DE VACUNES CADUCADES COM DE BOTELLOTS N’HI HA A TOT ARREU, NO NOMÉS A CATALUNYA.

Sembla com si la notícia de que a Catalunya s’han detectat uns quants centenars de milers de dosis en capella de caducar sigui la negligència imperdonable d’una administració incompetent, encebant així l’ambient perquè tothom hi faci safareig, hi suqui pa i busqui tres peus al gat, sense fer constar que a altres indrets del món passa el mateix, per desgràcia i vergonya de la humanitat. Fa poques setmanes, es va filtrar que a Estats Units perillaven uns sis milions de dosis que, d’acord amb els protocols de les farmacèutiques, ja estaven a punt de traspassar la frontera de la vida útil, i a molts altres països que s’ho callen per conveniència, per pudor hipòcrita o, simplement, perquè tramen alguna potineria impresentable, també van de cul per culpa del mateix problema. El que em deixa perplex, però, no és que estigui passant el que està passant, sinó una pregunta que es fan amb una insistència temerària els cercles de govern: què n’han de fer del gènere que se li ha passat l’arròs? Israel aquesta qüestió ja l’han resolta amb el pragmatisme fastigós que els caracteritza: per no llençar-les a la bassa, les encolomaran als palestins de les zones ocupades; no gratis, esclar: les pagaran amb diners o amb dinars, ja que els jueus en això de cobrar-se els presumptes “regals” en són especialistes consumats.

 A la meva manera de veure, doncs, el més escandalós de la situació no és que hagin caducat vacunes perquè s’han fet els càlculs amb els peus, confonent els desitjos amb la realitat, sinó que molts dels països que els hi ha passat – inclosa Catalunya –, encara no hagin decidit que en faran d’aquestes dosis sota sospita. S’ha sentit a dir que potser una “sortida”, elegant i oportuna per salvar la cara, seria convèncer a les farmacèutiques que s’ho miressin amb “carinyo” això de la caducitat i oferissin alguna explicació “científica” on agafar-se per a no desaprofitar un material que, malgrat en algunes parts del món sobri, en altres és un bé escàs. Potser una “solució” enraonada semblant a la que van treure’s de la màniga els productors d’aliments peribles allargant, per exemple, la vida aprofitable dels iogurts distingint amb murrieria entre caducitat i “data recomanada de consum”. Al voltant de les vacunes s’han fet circular tantes falses notícies, àdhuc moltes de certes però incoherents i contradictòries, que els ramats de ciutadans perduts en època de pandèmia cada vegada tenim el cap més calent i cops de puny de desassossec ens debiliten el cor. Seria hora que ja que tenim una organització mundial bastida i mantinguda amb les generoses aportacions de les nacions unides, fos l’OMS l’única veu que s’imposés en aquest guirigall i, per una vegada almenys, algun dels projectes benintencionats de l'ONU baixés del cel de les oques de la utopia i servís per alguna cosa més que per fer bonic.

 D’altra banda, en aquesta reflexió dominical feta a correcuita, perquè en teoria avui el blog hauria d’estar de cap de setmana, no puc deixar-me de referir a la concentració vandàlica de presumptes universitaris al campus de Bellaterra la nit de divendres. He escrit vandàlica perquè no trobo cap paraula més apropiada per definir les conseqüències – barra lliure d’alcohol de merda i de substàncies cosines germanes de drogues, de les restes de brutícia escampada pel campus, dels robatoris perpetrats a les habitacions d’estudiants i, almenys de moment, una agressió sexual – d’aquella nit de disbauxa. I, tanmateix, he escrit “presumptes universitaris” perquè em nego a admetre que el jovent en teoria més ben educat, que amb els diners de tots els contribuents es prepara per ocupar en el futur la direcció del planeta, estigui tan degradat com per participar en una demostració d’incivisme com la de divendres passat.

 I el que m’esgarrifa més de tot plegat, és que aquest jovent “il·lustrat” i "acadèmic" es deixés arrossegar per un simple tuït, com si fossin bens d’un ramat sense criteri propi. ¿Que no se n’adona tota aquesta joventut, però sobretot els seus pares que se suposa pertanyen a la societat de la “gent d’ordre”, que aquestes convocatòries salvatges no són res més que assajos per comprovar el grau d’estupidesa de la massa, en el sentit de si està prou madura per acudir com bens al primer cop de pito en un moment donat, sense ni preguntar-se ni per què? D’aquí a l’anarquia, només hi ha un pas. I cadascun d’aquest “experiments” no serveix per fer a ningú més lliure, sinó més esclau de qui els manipula i els fa servir de carn de canó per als seus interessos. Ah! I, per favor, que no es confongui l’opinió magnificant més els botellots de Catalunya que els de la resta de l’Estat. Si divendres a Bellaterra eren 8000, a Madrid envaïren els campus 20000 vàndals de la mateixa espècie. I els “promotors” eren els mateixos, no ho oblidem. I cadascú, avui que és diumenge i abans dia dedicat a la família i a la plegaria, que reflexioni si, per acció o omissió, hem contribuït a aquesta degradació dels valors i de la societat.