dimarts, 28 de setembre de 2021

UIX! AL TWITTER QUE NO M'HI BUSQUIN PAS MÉS!

Vatua l’olla! La Carme ho diu ben convençuda això que del Twitter no en vol saber res. Darrerament ha llegit que algunes patums mediàtiques han esbombat comentaris no gaire amistosos sinó tot el contrari sobre aquesta plataforma cibernètica, i l’efecte mimetisme ha fet el seu efecte en profit d’alternatives que "algú" ha tingut interès en posar de moda. Però el cas de la Carme és diferent, la seva arrufada de nas no crec que obeeixi només al seguidisme. La seva decisió va més enllà d'una queixa concreta, segons ella m’ha donat a entendre amb un to que he interpretat com si passejar-se per internet, mitjançant aquesta autopista o qualsevol altra, fos una cosa llardosa amb la qual valia més mantenir una certa distància o allunyar-se'n del tot. Més aviat això darrer, perquè li vaig sentir parlar-ne amb la Fina, una veïna tocada i posada de qui ara s’ha fet tan amiga que semblen tan cul i merda que fins i tot ens l'ha endossat a la colla: “això no fa per a nosaltres, oi?” - li vaig sentir comentar. El que em fot és que cada vegada que jo per exemple en faig referència, en una de les trobades setmanals de la colla, de la bona relació que mantinc amb el Facebook que aixopluga el blog que ara llegeiu i a la molta gent que el segueix, ella em mira fent una ganyota, com perdonant-me la vida.

Què s’ha pensat? Si potser li sembla que els usuaris d'internet som poca cosa per a les seves pretensions de poll reviscolat, doncs que sopi dues vegades! A la meva manera de veure, la meitat dels que es fan l’estret quan havent sopat sorgeix aquest tema a la conversa, i per naps o per cols es critica internet, es perquè no saben de què parlen i et surten amb ciris trencats, entremig d'un sac de prejudicis i de mitges veritats. I l’altra meitat segurament potser sí que ha ha tingut alguna mala experiència per ignorància, o perquè s’hi ha agafat els dits per anar amb el lliri a la mà. I és que hom no pot ficar-se a la xarxa, sigui quina sigui l'autopista que trií, sense saber exactament què pretén en entrar-hi, ni com es fa per aconseguir les prestacions que busca, sense deixar-hi pèl. La xarxa no està feta per a les ànimes de càntir; però, si se sap exactament què se’n vol treure i com desenvolupar-s’hi amb una mínima naturalitat, llavors hom s’adona que és la millor eina de treball que es pot trobar, tant per relacionar-se com per estar al dia.

I si us preneu en serio aquesta qüestió de les amistats virtuals a la xarxa - que alguns troben tan ridícula, utòpica i forassenyada en part perquè també van coixos de sensibilitat quan es tracta d’amistats reals -, acabareu adonant-vos que a la xarxa no sempre les aparences enganyen fatídicament per definició i que no sempre és veritat que no n’hi hagi un pam de net. El que passa en l’òrbita de la xarxa és que, així com en el món real s’ha de tenir prou vista per escollir les amistats amb una mica de traça, a la xarxa s'ha de mirar on poses els peus no escampant confidències ni imatges a les primeres de canvi, perquè se'n pot aprofitar un dels molts depredadors que han fet d'aquest mitjà el seu modus vivendi. Una part de la xarxa, és cert, s'ha convertit en claveguera, però perquè unes quantes rates s’hi belluguen buscant a qui mossegar; el que cal, doncs, es estar previngut i no deixar ni que us aixequin la camisa, ni deixar-vos temptar per ser indiscrets posant secrets íntims a l'aparador.

A mi em fan riure aquests que diuen tants de penjaments de la xafarderia que es troba a la xarxa, mentre que tot el sant dia s’estan intercanviant amb coneguts wasaps estúpids, vantant-se’n del darrer que els hi han "rebotat", com si fos talment una revelació o un pensament enriquidor de les neurones, quan la majoria de les vegades no passa d’ésser una lamentable falsedat o una fastigosa porqueria. M’agradaria saber si hi ha algú que envií o rebi per wasaps, per exemple, poesia. "Bé que n'hi deu haver algun" - suposo que em diria la Carme, excusant-se a continuació - "però no hi he estat al tanto". Jo, francament, no en conec cap i, sí que trobo a faltar una mica més de “nivell” en segons quin "material" hi circula. Ben utilitzat internet, com passa amb tota la tecnologia digital, pot ser de gran utilitat, fer-se quasi imprescindible. Tot depèn de l’ús que en fem d’aquestes eines tan guapes. Però ja se sap, és com en tot, on no hi ha mida ella sola s'imposa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada