ELS CAPS DE SETMANA TESTIMONIS MANLLEVATS A “CARTES AL DIRECTOR”

 

(Des de fa uns quants caps de setmana espigolo de la secció de “Cartes al Director” dels diaris, els testimonis-denuncia de gent carregada de raó, que també mereixen ser escoltats)

SALARI MÍNIM .- El Banc d’Espanya va advertir al juny, fa tres mesos, que l’última pujada del salari mínim, el 2020, va frenar la creació d’ocupació entre els col·lectius amb menors salaris, a la qual cosa Podemos va respondre amb una crida a «córrer a cops de gorra» al governador de l’esmentat banc. És un indici més que el màrqueting polític s’està imposant als arguments de tipus tècnic, que aconsellen cautela per evitar efectes no desitjats, com la proliferació de l’economia submergida o la disminució de la creació d’ocupació, potenciant la dualització entre els que estan dins i fora del sistema. Crear ocupació de qualitat requereix estratègies més complexes i a llarg termini, i per això el Govern hauria de pensar-s’ho dues vegades abans de començar el curs enfrontat a la patronal amb la qual tant presumeix d’haver arribat a acords. (Jesús Domingo Martínez – 13/09 – Diari de Girona)

PARES IRRESPONSABLES.- Malgrat que els mesos d’estiu evito anar a les platges a les hores punta, l’altre dia em vaig apropar a la cala del Castell. En un pàrquing ple de gom a gom deixo el cotxe i després d’una bona caminada arribo a la platja. Durant aquella estona entre nedada i passejada per la sorra sota un sol roent, al mig de la multitud em va sobtar veure molta mainada amb el cap descobert, sense cap barret de protecció amb les conseqüències d’insolació que això comporta. A la tornada, refent la caminada en direcció contrària, aturada entre unes canyes i unes bardisses, quieta amb els ulls clucs mossegant-se els ditets, veig una nena d’un parell d’anyets, morena amb una trena. ¡Una preciositat! Portava una motxilla penjada a l’esquena i un flotador inflat al voltant de la seva cintureta. En no veure ningú al seu voltant, la seva actitud em va estranyar. On són els teus pares? - li vaig demanar. No responia. La gent s’aturava i li feia la mateixa pregunta. Davant el seu silenci algú va decidir trucar a la policia. Tot d’una, una cinquantena de metres mes enllà veiem dues dones cridant: "deixeu-la, deixeu-la que això forma part del seu «show»!" La gent se’ls va encarar i elles se’n en reien tot dient: "va, va, truqueu a la policia, a què espereu?" Em va sortir del cor i els vaig dir de desgraciades per amunt... ¿Quin futur li pot esperar a aquesta nena quan les seves responsables la deixen cansada sota un sol roent?... ¿Per què abans d’adoptar o tenir un fill, tanta gent no es pregunta la gran responsabilitat que això representa? (Lola Arpa Villalonga – 10/09 – Diari de Girona)

PITJORS ELS SEPARADORS QUE ELS SEPARATISTES .- Se habla (y muy peyorativamente) de los separatistas, pero nunca se dice nada sobre los separadores. Desde la señora que iba a firmar “contra Catalunya”, hasta el señor Aznar diciendo que hablaba catalán en la intimidad o el señor Guerra diciendo que iban a pasar el Estatut por el cepillo de la comisión del Congreso. El colmo llegó cuando el señor Wert dijo: “hay que españolizar Catalunya”. Mi reflexión fue: si para ser español tengo que dejar de ser catalán, lo tengo claro. ¿Alguien se ha preguntado cuantos catalanes moderados se han pasado al separatismo, más o menos activo, debido a la actitud de los separadores? (Juan Losantos Antich – 17/9- La Vanguardia)

LES MANCANCES HOSPITALÀRIES.- Des de la junta de personal de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida volem felicitar i demostrar el nostre orgull pel personal que treballa i s’enfronta una vegada més a la situació difícil provocada per la Covid-19. Us recordem que a Lleida aquesta és la sisena onada a la qual ens enfrontem. Seguim amb la mateixa mancança de personal, la qual cosa ja és crònica a les nostres terres, sempre dotades de pocs recursos, i que tirem endavant gràcies al coratge i l’empenta del personal, que ha de modificar les seves maneres de treballar i que es veu exposat a uns canvis constants per poder donar a la població la millor atenció malgrat el cansament i l’esgotament tant físicament com psicològicament. Des de la junta creiem que és important que es cuidi el personal. Ens preocupa la situació de trobar personal per treballar a les nostres terres i la constant marxa de treballadors que han estat formats als nostres centres i que són personal qualificat, i demanem a les autoritats responsables que facin una major inversió pel que fa a recursos sanitaris a Lleida. (13/09 – Diari El Segre)

DESNONANEMS PER ERROR.- Fa uns dies vàrem conèixer el cas de la Sra. Rosario, de 97 anys, a la qual una comitiva judicial, equivocant-se de porta de pis, la va desnonar per error. Doncs això mateix és el que ens ha passat a nosaltres a Blanes. El dimarts 7 de setembre del 2021, mentre estàvem treballant, una comitiva judicial es va presentar a casa nostra i va rebentar la porta d’entrada al pis (blindada i amb pany i barres de seguretat). Després de molta brutalitat van aconseguir entrar al pis, rebentant també el pany d’una altra porta interior i foradant sense cap mirament les parets per tal de col·locar sensors d’alarma “antiocupació”. Tot això ho van fer mentre s’adonaven que el pis que havien de desnonar era el de la porta del costat, i per aquest motiu no van arribar a fer-ne el llançament. Vet aquí que encara hem d’agrair als veïns (ocupes) que ens avisessin que ens havien rebentat la porta. Un nou error de la justícia, que, sense voler generalitzar, sembla que s’està convertint en habitual. (Anna Clopés – 17/9 – Punt Diari)

L’OCI NOCTURN.- Visc a Lloret de Mar. Dissabte, en un carrer d’aquests amb nom de sant que hi ha al centre, una discoteca sense cap mena d’espai airejat va obrir al públic amb una llicència (com la dels bars cafeteries) que els ha atorgat l’Ajuntament. No es tracta d’un cas aïllat, n’hi ha unes quantes més al municipi que han funcionat durant l’estiu amb permisos semblants. Que el Procicat especifiqui que locals d’oci com l’esmentat que només disposen d’espai interior no han d’obrir, no importa. Estem parlant d’un poble que té un índex de contagi alt de Covid, però al consistori això no el preocupa: resulta que consumir alcohol i escoltar música és un dret fonamental que cal respectar per damunt de tot, incloent la salut pública. Quan vaig passar davant del local, els porters havien tancat les portes interiors no fos cas que algú s’adonés que la música no era ambiental; així el virus queda ben tancat a dins mentre busca desorientat el cafè i els croissants. (Maria Moreno – 16/09- Punt Diari)

DOS PUNTS VISTA SOBRE EL PRAT - Bé, doncs res, una altra vegada serà. S’ha perdut una empenta important a la capacitat operativa de l’aeroport del Prat. Per cert, una quantitat semblant s’invertirà a Barajas, i pel que es veu no molesta a ningú. ¿Qui no entén que un aeroport important, amb connexions internacionals, és imprescindible per al desenvolupament d’una ciutat o territori? No sé si fa més riure o pena sentir defensar un polític la ambigüitat d’un acord, en realitat per retenir els vots dels uns i dels altres. Si som tècnicament i políticament capaços de desviar el curs d’un riu, ens coarta el niu de mosquits de la Ricarda? Suggereixo que, un cop es dessequi la llacuna, a gairebé ningú li importarà, gens ni mica, i per a la següent ocasió ja no serà un problema. (Ramón Terrats -14/09- La Vanguardia)

– Ahora tengo que decir que el nombre de Ricarda viene de rich hard, “poderosa por su riqueza”, es la variante femenina de Ricardo. A la Ricarda la han querido invadir i además en grupo: Aena, el gobierno central, los empresarios de aquí y de allá… Les diría a los promotores que busquen soluciones a la ampliación. La propuesta que hacen es la más fácil, pero no respeta la Ricarda. Si no encuentran las soluciones aquí, búsquenlas fuera – por ejemplo, en Japón son maestros en la distribución de espacios -, pero con un proyecto que no perjudique en entorno. Pónganse las pilas y dejen de quejarse y rasgarse las vestiduras y decir que hemos perdido una inversión de 1.700 millones. En Catalunya queremos que se hagan las cosas bien y no a cualquier precio. (Joan Comerma Lluch – 17/09 – La Vanguardia).