dissabte, 4 de setembre de 2021

GENT CARREGADA DE RAÓ CONVIDADA AL BLOG, ELS CAPS DE SETMANA

 

 (Des de fa uns quants caps de setmana espigolo de la secció de “Cartes al Director” dels diaris els testimonis-denuncia de gent carregada de raó que s’ha guanyat el dret a que les seves reflexions siguin escoltades. Jo només en sóc responsable d’una selecció plural i transversal. Espero haver-ho aconseguit)

NO DEU SER QUE ENS VOLEN FER “BEURE A GALET”? - Ja fa temps que el discurs d’ERC ha derivat vers uns plantejaments que poc o res tenen a veure amb els d’uns quants anys enrere; per sort i davant d’amnèsies interessades, les hemeroteques i les gravacions poden donar fe de què es va dir i quan. És per això que estic segur de no equivocarme quan afirmo que puntualment hem d’escoltar o llegir manifestacions que es poden qualificar de sospitoses perquè, amb tota probabilitat, per allò de les tàctiques i estratègies partidistes, amaguen un clar objectiu: fer-nos “beure a galet”. El cert és que el descrèdit que la classe política en general s’ha guanyat fa que imperi l’escepticisme i la desconfiança davant de qualsevol declaració. Tant és així que l’afirmació del senyor Torrent en el sentit que la famosa “taula de diàleg es pot considerar un èxit polític” no fa altra cosa que provocar-me una sensació de presa de pèl. Per honestedat, per dignitat personal, però sobretot per un mínim de respecte a la ciutadania, estaria bé deixar d’intentar fer-nos “beure a galet”. “Pots enganyar a tothom algun temps. Pots enganyar a alguns tot el temps. Però no pots enganyar a tothom tot el temps”, Abraham Lincoln, dixit. (Jaume Farrés – El Punt – Avui)

NO ÉS LLUM, ÉS ELECTRICITAT .- El que les companyies elèctriques fan arribar a les nostres llars no és llum, és electricitat. Un cop a casa, la transformem, per mor d'aparells diversos, en llum, calor, fred, per fer funcionar tota mena d’aparells com els rentaplats, les rentadores, els aparells de ràdio, de televisió i un llarg etcètera Que a nivell popular es faci ser¬vir l’expressió “rebut de la llum” pot ser acceptable, però és intolerable l’ús que en fan d’aquesta expressió els mitjans de comunicació com ara les emissores de televisió, de ràdio, els diaris i tota mena de premsa. No és el rebut de la llum, és el rebut de l’electricitat. (J.M.Ferrando – El Punt Avui)

25 TÒTILS.- Doncs sí, 25 gripaus morts sense voler són la causa que milers de pagesos hagin sortit al carrer i dit prou a tanta pressió ecologista o mediambiental. Vostè com jo segur que hem matat uns quants gripaus quan estàvem conduint! Vull dir que no m’imagino ningú que freni per no matar a un amfibi, un rèptil, un ratolí, per més pena que ens faci! Però és que, en el cas que ens ocupa, diuen que van “assassinar” aquests animalons i per aquesta raó els han multat! Ignoro si els van avisar o no, però és igual. Un pagès actua per protegir el bestiar, els camps i els boscos que són el seu mitjà de vida. No van en contra de res! La natura sense ells seria una selva incontrolable! Més respecte per aquestes persones que són qui més estima la terra i que amb la seva suor, mai millor dit, són els veritables culpables que el món encara sigui sostenible! Res a veure amb el món industrial que tan tranquil·lament hem acceptat! (Albert Segura – El Punt Diari)

L’ESTIGMA DE LA MALALTIA MENTAL.- Hi ha un percentatge “alarmant” de joves que pateixen depressió o ansietat. És una situació molt greu de la qual tan sols coneixem la punta de l’iceberg. L’estigma impera! He trobat cert menyspreu fins i tot dins d’algunes comunitats religioses. L’estigma perdura! Si disminueix en aquests joves l’autoestima, l’estigma existeix en major o menor grau. Existeixen sobrats indicis de l’eficàcia de l’espiritualitat davant de tota mena de malalties. La malaltia no és aliena al cristia-nisme; la mental tampoc. La majoria d’aquestes patologies poden curar-se o, a tot estirar, estabilitzar-se atansant- nos més a Déu. (Josep Vidal Borràs .- Diari El Segre)

PER QUÈ ENS TENEN TANTA POR I ODI? – És difícil d’entendre, per dir-ho suaument, l’odi que rebo d’una part massa amplia d’Espanya envers els catalans. No escric per discutir res de res. Ans el contrari, intento reflexionar aquest sentiment tan negatiu cap el meu poble català. D’entrada vull dir que he viscut bastants anys a Castella i Madrid. Per tant, tinc amics i m’estimo la seva cultura. Per això em xoca tant aquest instint criminal dirigit al meu país. Ara bé i per això escric: com pot ser que uns militars que no fa massa anys, varen intentar un cop d’Estat armats fins i tot amb tancs i després de passar pels Jutjats i ser condemnats a molts anys de presó, varen ser indultats molt ràpidament i en canvi, els nostres polítics em-presonats i a l’exili, per uns fets molt menys agressius i diria que molt innocents, reben tan maltracta-ment? Ens mereixem això? Quan som una part imprescindible per a ells, els espanyols? Només demanem que ens deixin opinar! I negociar!. Res a veure amb una lluita armada! Per què ens tenen tanta por? (Al-bert Altés Segura – Diari Girona)

SATURACIÓ DE WATSAPS.- Una eina que és realment necessària s’ha convertit en un mal de cap arran del mal ús freqüent. Són realment indispensables tants missatges intranscendents que només fan perdre temps i interfereixen en la feina diària? No sé com ho fem, però a tot li donem la volta negativament. (Montserrat Castells – La Vanguardia)

QUINA ESPANYA?.- Ara parlen de “l’España vaciada” on hi volen anar els joves a treballar, i no poden, perquè no hi ha cobertura d’una cosa tan bàsica com internet. En comptes d’invertir tants i tants milions en l’AVE per a trenta o quaranta viatgers diaris com a molt, i autopistes radials de pagament rescatades per l’Estat, entre altres coses. A quins polítics jutjarà el Tribunal de Comptes per tot aquest malbaratament de diners públics? (Cisco Vilardebó – La Vanguardia)

CENT DIES DE GOVERN.- Sobre los primeros cien días del Govern presidido por Pere Aragonés, casi todo el mundo opina lo mismo. Dicen que no han sido llamativos, y muchos enfatizan que el espíritu general que los ha marcado ha sido el realismo. Estoy absolutamente de acuerdo; sin embargo, la verdad absoluta se omite. Pere Aragonés es uno de los líderes importantes de ERC, un partido republicano y separatista que ha abandonado la vía de la unilateralidad, pero continúa soñando con un Estado propio en Catalunya. Tesis y deseo absolutamente legales que esgrimirá en la mesa de negociación con el Estado español. Este partido, acompa-ñado por Junts (separatistas con vocación unilateral) gobierna Catalunya. Dicho esto, los lectores entenderán mejor por qué los cien primeros días no han sido llamativos. Por una verdad muy sencilla: Catalunya no puede funcionar correctamente con un gobierno atado de pies y manos. Por un lado, con las leyes establecidas y, por otro, con la presión de militantes honestos que sueñan, sí o sí, con una república catalana independiente, y otros muchos, no tan decentes, que viven gracias al “procés”. (Jordi Querol Piera – La Vanguardia)

Fins dilluns vinent, que us ho passeu bé la resta del cap de setmana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada