Potser ens estem preguntant per quina
raó perdem el temps en compareixences i comissions de control parlamentari? És
cert que poques de les que s’han fet fins ara han servit d’alguna cosa, llevat
d’augmentar el grau d’indignació dels ciutadans veient com es retorça i manipula
la veritat amb arguments agafats amb agulles. Tothom que ahir va seguir el
debat del cas Palau, per poc pesquis que tingui haurà arribat a la conclusió
que algú mentia. I no s’hi val com excusa que res és veritat ni mentida, sinó
que depèn del color del vidre amb que es mira: si es tingués un mínim de
respecte per a l’ètica i la decència els polítics, en general, ens haurien
estalviat un espectacle com el d’ahir al Parlament o com el que es repetirà
avui al Senat pel cas Bàrcenas. Tanmateix, van ser vergonyoses les compareixences
dels capgrossos de Caixa Catalunya, passant-se el mort dels uns als altres
sense escrúpols, defensant sous insultants i indemnitzacions desproporcionades
amb ungles i dents. I què se n’ha tret de profit, al capdavall, de tant remenar
la merda? Res més que afegir llenya al foc de la indignació ciutadana que
s’està covant al carrer i que la pudor del femer traspassi les fronteres. Ara
bé, d’aquí a concloure que no calen compareixences ni comissions de control hi
ha un món. El Parlament hi és per això, per controlar l’exercici de la democràcia
i de la bona gestió dels recursos.
dijous, 1 d’agost del 2013
COMPAREIXENCES ESTÈRILS, PERÒ IMPRESCINDIBLES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada