dimarts, 13 d’agost del 2013

A PROPÒSIT DE LA FINALITAT DE LA CADENA HUMANA

A PROPÒSIT DE LA FINALITAT DE LA CADENA

            Em sembla que el rebombori que estan encebant entre uns altres, a propòsit dels actes entorn de la Diada en general i de la cadena humana en particular, mereixen un toc d’atenció seriós perquè les desavinences, els embolics malintencionats i les desqualificacions pujades de to que es van sentin, no ajuden gens a donar una imatge del país madur que volem ser, i són aprofitades per tota la caverna mediàtica per fotre’s un fart de riure a la nostra salut. Però el que és pitjor: descol·loquen els observadors internacionals encaterinats per l’entusiasme d’una societat civil llençada al carrer per aconseguir un objectiu, i ara sorpresos per l’espectacle vergonyós d’uns representants polítics que no estan a l’altura d’un poble que, per primera vegada, ha agafat amb fermesa les rengles del seu destí. En primer lloc, sembla mentida que uns partits que es consideren tan democràtics que, inclús, en dispensen credencials a tort i a dret alguns no reconeguin ni el dret de decidir i els que sí diuen que hi estan d’acord semblen no suportar que cadascú pugui fer lliurement campanya en favor del què creguin, acceptant d’antuvi sense crispacions ni ambigüitats el veredicte final de les urnes.


            ¿Com s’ha de menjar, doncs, aquesta dèria de boicotejar la participació en la cadena humana exigint que se n’exclogui la reivindicació de la independència? ¿Què s’han venut l’enteniment en Duran, en Navarro i companyia, i algunes altres patums que aprofiten l’enrenou com excusa per posar pals a la roda?  L’Assemblea Nacional Catalana des de bon començament va reivindicar noblement i a cara descoberta el dret a l’autodeterminació en defensa llegítima de l’opció independent. Què volen ara aquests fariseus, que se’n desdiguin? Els promotors del dret a decidir van tenir sempre per objectiu assolir la independència, o és que algú es pensava que es tractava de decidir on s’anava a estiuejar? El que han de fer els que la independència els hi fa picor es fer campanya en contra i buscar els vots necessaris, si els troben, per decantar la balança del seu cantó. I pel que fa al senyor Duran, tothom sabia que la independència no li feia el pes perquè, legítimament també, tenia un altre punt de vista. Que jo sàpiga no ha enganyat ningú, perquè se n’havia cansat de manifestar la seva fredor al respecte. Deixant de banda com s’ho pelin entre els socis de coalició, algú creu que no és legítim que expressi el seu poc entusiasme per la independència i que prediqui una altra doctrina? Llavors, per què se’n diuen pestes d’un polític fins fa quatre dies ben valorat i se li atien els gossos? No havien quedat que, simplement, es tractava de decidir? La batalla del sobiranisme s’ha de guanyar per la convicció, noblesa i no violència física o verbal dels seus partidaris, i no pas regatejant el dret a decidir als contraris. Aquesta és la meva manera de veure-ho i per ser honest amb els meus seguidors no m’ho podia callar. Potser avui, un dimarts i tretze sigui el dia més escaient per fer-ho.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada