Als de la nostra
generació ens havien acostumat a pujar a base d’oli de fetge de bacallà, vi de
quina, algun calbot i molta força de voluntat. Això de tenir força de voluntat
sempre que ens queixàvem per alguna cosa que no ens venia de gust o que no sabíem
ni com posar-nos-hi per fer-la, era la canterella que tant a casa, a l’escola o
a la feina ens teníem de sentir. I és que pels nostres avis tot es reduïa a
tenir força de voluntat, que no és el mateix que fer les coses per força. Tenir
força de voluntat tal com ells ho veien significava esforçar-se per aconseguir
el que fos, ben diferent de fer-ho de mala gana o si us plau per força. Ara
trobo que som menys tossuts però més mesells. La força de voluntat ha caigut en
desús i les noves generacions es refien més dels estimulants artificials per posar-se
a to ràpidament, quan estan en baixa forma. Però si bé és cert que amb aquesta classe
d’ajudes, en les quals intervé més la química que no pas l’esperit de superació
i el suc de canell, la moral i l’eufòria
pugen espectacularment, la revifalla dura el que dura: sovint amb prou feines per
sortir del pas. Quan s’acaben els efectes de les potingues miraculoses s’ha de
començar de nou, augmentant la dosis o la freqüència. En canvi, quan la força
de voluntat estava en alça i era l’últim recurs, es recuperava l’optimisme i la
capacitat de sortir-se’n per un mateix de qualsevol dificultat durava molt més,
perquè el que s’estimulava no eren les neurones i el sistema nerviós sinó
l’autoestima, la bona consciència i l’estat d’ànim positiu.
Abans, quan hom
no reeixia en els estudis o en els negocis es deia: “no té força de voluntat”.
Fins i tot per lligar feia falta tenir-ne, perquè per aconseguir un somrís de
complicitat o una picada d’ullet de la noia que ens agradava calia perseverança
i no parlem d’aguantar-se l’un a l’altre, després de casats, sense partir peres
a les primeres de canvi. A la meva manera de veure, la força de voluntat ha
perdut practicants per la senzilla raó que requereix sacrifici, renuncies i
amorrar-se de colzes a la taula, i quan es pot aconseguir “triomfar a la vida” per
la via ràpida, amb els llavis xops de mel costa d’acceptar que moltes coses a
la vida porten fel. I la vida n’està farcida de situacions, individuals i col·lectives,
que si no és a base de força de voluntat poc ens en sortirem mai. En el pla individual,
superar mals tràngols sense una força de voluntat a prova de bombes es fa molt
i molt difícil, per no dir impossible. I en l’aspecte col·lectiu, pobles o empreses,
sense desvetllar la força de voluntat suficient per tirar endavant, el projecte
o el negoci acabarà anar-se’n en orris. Tenir força de voluntat pot semblar una
carrinclonada de temps reculats, superada amb la tecnologia moderna, però potser
ens aniria millor sense tanta dependència, per exemple, de les pantalles en
general i amb una mica més de força de voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada