La casualitat,
vés per on, ha volgut que dues notícies francament contradictòries acaparessin el
mateix dia els aparadors dels mitjans: una és la presentació en societat d’una
hamburguesa engiponada en una proveta de laboratori a partir de cèl·lules mare
de vaca, i l’altra la denuncia del síndic de greuges que quasi cinquanta mil
nens catalans estan en risc de malnutrició. Per fer els honors de l’hamburguesa
proveta els seus pares putatius varen convidar una coneguda dietista per
acompanyar-los en el primer tast i sembla que la degustació pública de la
“criatura” més aviat ha resultat un fiasco, gastronòmicament parlant. Però els
promotors de la parida no s’hi amoïnen pas gaire, ans al contrari: amb copa de
xampany a la mà han assegurat que afinarien la punteria i que les següents mostres
superarien en tots els sentits les hamburgueses autèntiques. El més curiós de
la història és que els científics, per dir-ne alguna cosa, que han patentat
l’invent n’estan tan cofois que es dediquen a fer declaracions delirants com
ara que es podran eixugar els dèficits de carn, perquè en els prats virtuals dels
laboratoris hi podran pasturar tantes vaques com vulguem.
No
sé si al senyor Ribó aquesta revolucionària hamburguesa li fa el pes com a solució
al problema de la fam infantil. Jo diria que malgrat el síndic en la seva
joventut era d’idees avançades, la notícia ha desvetllat més aviat la seva
sornegueria proverbial de gat vell. En temps reculats les redaccions dels
diaris durant el mes d’agost, amb mitja plantilla de vacances, agraïen i a
vegades fomentaven i tot l’aparició d’unes serps estiuenques que servien per
fer bullir l’olla amb els estirabots més sorprenents i ocurrents. Jo no sé si l’assumpte
de l’hamburguesa és o no un producte periodístic de temporada baixa, del que sí
estic segur és que la denuncia del síndic posa en relleu un drama social important:
que a les societats empobrides mentre uns s’atipen com lladres uns altres han
de passar amb un àpat sense substància ni equilibri nutricional. I això no s’arregla
amb hamburgueses sintètiques, com tampoc servia de gran cosa en temps de la postguerra
la llet en pols amb que el règim volia fer pujar sans els fills dels rojos. El
meu amic Manel, que com sabeu és de la conya, mentre va llegint el que escric em
diu que preguntí als pares de l’hamburguesa si a les vaques de laboratori també
se les podrà munyir: “si sos així – remuga - es podria disposar d’un àpat
equilibrat de carn i llet. Només faltaria una llesca de pa de benzinera!” Val més agafar-s’ho a tall de conya, que si no
....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada