dimecres, 7 d’agost del 2013

HAMBURGESA DE PROBETA I MALNUTRICIÓ INFANTIL

La casualitat, vés per on, ha volgut que dues notícies francament contradictòries acaparessin el mateix dia els aparadors dels mitjans: una és la presentació en societat d’una hamburguesa engiponada en una proveta de laboratori a partir de cèl·lules mare de vaca, i l’altra la denuncia del síndic de greuges que quasi cinquanta mil nens catalans estan en risc de malnutrició. Per fer els honors de l’hamburguesa proveta els seus pares putatius varen convidar una coneguda dietista per acompanyar-los en el primer tast i sembla que la degustació pública de la “criatura” més aviat ha resultat un fiasco, gastronòmicament parlant. Però els promotors de la parida no s’hi amoïnen pas gaire, ans al contrari: amb copa de xampany a la mà han assegurat que afinarien la punteria i que les següents mostres superarien en tots els sentits les hamburgueses autèntiques. El més curiós de la història és que els científics, per dir-ne alguna cosa, que han patentat l’invent n’estan tan cofois que es dediquen a fer declaracions delirants com ara que es podran eixugar els dèficits de carn, perquè en els prats virtuals dels laboratoris hi podran pasturar tantes vaques com vulguem.


            No sé si al senyor Ribó aquesta revolucionària hamburguesa li fa el pes com a solució al problema de la fam infantil. Jo diria que malgrat el síndic en la seva joventut era d’idees avançades, la notícia ha desvetllat més aviat la seva sornegueria proverbial de gat vell. En temps reculats les redaccions dels diaris durant el mes d’agost, amb mitja plantilla de vacances, agraïen i a vegades fomentaven i tot l’aparició d’unes serps estiuenques que servien per fer bullir l’olla amb els estirabots més sorprenents i ocurrents. Jo no sé si l’assumpte de l’hamburguesa és o no un producte periodístic de temporada baixa, del que sí estic segur és que la denuncia del síndic posa en relleu un drama social important: que a les societats empobrides mentre uns s’atipen com lladres uns altres han de passar amb un àpat sense substància ni equilibri nutricional. I això no s’arregla amb hamburgueses sintètiques, com tampoc servia de gran cosa en temps de la postguerra la llet en pols amb que el règim volia fer pujar sans els fills dels rojos. El meu amic Manel, que com sabeu és de la conya, mentre va llegint el que escric em diu que preguntí als pares de l’hamburguesa si a les vaques de laboratori també se les podrà munyir: “si sos així – remuga - es podria disposar d’un àpat equilibrat de carn i llet. Només faltaria una llesca de pa de benzinera!”  Val més agafar-s’ho a tall de conya, que si no ....       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada