Amb la darrera setmana d’agost
l’establishment es cruspirà oficialment les vacances, i el circ mediàtic i el pim-pam-pum
engegaran de nou amb energies renovades i també, per desgràcia, amb moltes
ganes de passar factures endarrerides, de posar en marxa ventiladors carregats
de merda, d’escalfar l’ambient a benefici d’inventari i, en definitiva, de
mirar de pescar el que es pugui aprofitant que els rius baixaran remoguts. La
treva estiuenca ha servit per carregar piles de cara a una tardor que es preveu
calenta, considerant els problemes aparcats per ganduleria durant els mesos de
xafogor i que ja s’estan reescalfant a la cuina per tenir-los a punt quan es
cridi tothom a taula per inaugurar la nova temporada. Els mitjans de
comunicació, que han anat tirant de beta tots aquests dies de calma mercès a quatre
serps d’estiu ben dosificades, a mitja dotzena d’estirabots dels franctiradors
de guàrdia i, sobretot, recorrent a al calaix de sastre de reportatges de
conveniència, sovint molt ben escrits i documentats a lleure durant la resta de
l’any, recuperaran els seus columnistes estrella i els tertulians inundaran
ràdios i televisions amb les ungles ben afilades i els arguments ben esmolats,
per entretenir el personal amb polèmiques agafades pels pèls.
Després
de la bassa d’oli estiuenca, doncs, ara ve quan el maten, i em temo que no
donarem abast a pair els gripaus que saltaran sobre la taula, dia sí i l’altre
també. Perquè havent-hi tanta feina endarrerida per fer i tants comptes per
quadrar em dóna la impressió que la feina no s’atraparà i que els números
sortiran més vermells que mai. Però el que, a la meva manera de veure, em
preocupa més és que la gent s’angoixi veient com el remei no arriba a temps i
que les vacunes i potingues miraculoses que van prometre els xarlatans a la
darrera fira electoral, a l’hora de la veritat es recepta al malalt desesperat
passar una altra vegada pel quiròfan, perquè es deixi amputar una mica més de
sou, de pensió, d'estalvis i els quatre penjolls que queden de l'Estat del benestar.
Per tant, amics meus, aprofitem els quatre dies de tranquil·litat que ens queden, perquè quan
comenci el sarau no guanyarem per disgustos. I una vegada més ens posarem les
mans al cap veient les bestieses dels timoners del vaixell, encegats com uns
mesells pel rumb que porta al desastre. Tant de bo els que malden per arriar el
bot de la llibertat l’encertin i una part de la tripulació emprenyada puguem fotre
el camp d’aquesta nau que ha perdut el nord des que enlloc de bons i
experimentats mariners tenim pirates fent de capitans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada