Follow by Email

dimecres, 21 d’agost de 2013

SE'NS ACABA LA TRANQUIL.LITAT

Amb la darrera setmana d’agost l’establishment es cruspirà oficialment les vacances, i el circ mediàtic i el pim-pam-pum engegaran de nou amb energies renovades i també, per desgràcia, amb moltes ganes de passar factures endarrerides, de posar en marxa ventiladors carregats de merda, d’escalfar l’ambient a benefici d’inventari i, en definitiva, de mirar de pescar el que es pugui aprofitant que els rius baixaran remoguts. La treva estiuenca ha servit per carregar piles de cara a una tardor que es preveu calenta, considerant els problemes aparcats per ganduleria durant els mesos de xafogor i que ja s’estan reescalfant a la cuina per tenir-los a punt quan es cridi tothom a taula per inaugurar la nova temporada. Els mitjans de comunicació, que han anat tirant de beta tots aquests dies de calma mercès a quatre serps d’estiu ben dosificades, a mitja dotzena d’estirabots dels franctiradors de guàrdia i, sobretot, recorrent a al calaix de sastre de reportatges de conveniència, sovint molt ben escrits i documentats a lleure durant la resta de l’any, recuperaran els seus columnistes estrella i els tertulians inundaran ràdios i televisions amb les ungles ben afilades i els arguments ben esmolats, per entretenir el personal amb polèmiques agafades pels pèls.


            Després de la bassa d’oli estiuenca, doncs, ara ve quan el maten, i em temo que no donarem abast a pair els gripaus que saltaran sobre la taula, dia sí i l’altre també. Perquè havent-hi tanta feina endarrerida per fer i tants comptes per quadrar em dóna la impressió que la feina no s’atraparà i que els números sortiran més vermells que mai. Però el que, a la meva manera de veure, em preocupa més és que la gent s’angoixi veient com el remei no arriba a temps i que les vacunes i potingues miraculoses que van prometre els xarlatans a la darrera fira electoral, a l’hora de la veritat es recepta al malalt desesperat passar una altra vegada pel quiròfan, perquè es deixi amputar una mica més de sou, de pensió, d'estalvis i els quatre penjolls que queden de l'Estat del benestar. Per tant, amics meus, aprofitem els quatre dies de  tranquil·litat que ens queden, perquè quan comenci el sarau no guanyarem per disgustos. I una vegada més ens posarem les mans al cap veient les bestieses dels timoners del vaixell, encegats com uns mesells pel rumb que porta al desastre. Tant de bo els que malden per arriar el bot de la llibertat l’encertin i una part de la tripulació emprenyada puguem fotre el camp d’aquesta nau que ha perdut el nord des que enlloc de bons i experimentats mariners tenim pirates fent de capitans.        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada