A pagès, que no
han perdut la costum de comptar amb els dits de la mà i de no fer una passa endavant
sense tenir els dos peus ben afermats a terra, encara recorden aquella sonada
dels avis quan els joves feien volar coloms: - i de tot això que expliqueu tan
bé, quin tros tirarem a l’olla? Perquè,
fet i debatut, el que importava de qualsevol projecte era si faria bullir
l’olla. Per la mateixa regla de tres, avui tampoc no entenen els fanàtics de la
productivitat i de la rendibilitat que hi hagi gent que es fotin tips de
treballar a benefici d’inventari, no per fer negoci sinó per un ideal. Però
aquestes són figues d’un altre paner. Ara del què es tracta és de saber si,
després de tanta pirotècnia que el govern està bastint perquè tremolin a Madrid,
amb denuncia de l’executiu central als tribunals inclosa, en traurem alguna
cosa de profit per tirar a l’olla, a part d’esbravar-nos picant de peus a terra.
No crec que ningú es pensés que en Montoro s’atrevís a fixar-nos un objectiu de
dèficit per sota de l’1,8% després d’amenaçar-lo d’estripar les cartes, però mira
per on ha gosat de fer-ho i, a més a més, n’ha fanfarronejat.
I per si no n’hi havia
prou amb aquesta befa per fer-nos palès que no ens tenen per res i que no els
fem por, ens adverteixen que l’any vinent, o sia d’aquí a quatre mesos si
descomptem que l’agost tothom va en xancletes i no està per mandangues, el
llistó baixarà a l’1% pelat. O sia, que si no vos caldo tres tasses, Manela! I,
a més a més, els organismes internacionals que en teoria ja hauríem d’haver enllepolit per la causa, li
retreuen al senyor Rajoy que no hagi fet anar el fuet amb més energia i li
reclamen que intervingui les comunitats autònomes que se’n riguin un sol
trimestre de l’objectiu de dèficit. Potser ara no toca parlar-ne, però a mi
m’agradaria saber si a final de l’obra quedarà tall per tirar a l’olla o només
ens haurem d’apanyar amb quatre ossos escurats. El conseller Mas-Colell, que no
és un xitxarel·lo sinó un dels caps més ben moblats, ha tocat a rebato de cara
a l’any que ve dient que els pressupostos hauran de contemplar molts ingressos
enlloc de retallades i que aquests ingressos s’hauran d’aconseguir començant
per cobrar el que se’ns deu i no se’ns vol pagar. De manera que el xoc és
inevitable i només queda la pregunta del començament: estem segurs que acabarem
omplint l’olla de tall suficient per no passar gana l’hivern que ens espera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada