dijous, 8 d’agost del 2013

ENS QUEDARÀ TALL PER TIRAR A L'OLLA?

A pagès, que no han perdut la costum de comptar amb els dits de la mà i de no fer una passa endavant sense tenir els dos peus ben afermats a terra, encara recorden aquella sonada dels avis quan els joves feien volar coloms: - i de tot això que expliqueu tan bé, quin tros tirarem a l’olla?  Perquè, fet i debatut, el que importava de qualsevol projecte era si faria bullir l’olla. Per la mateixa regla de tres, avui tampoc no entenen els fanàtics de la productivitat i de la rendibilitat que hi hagi gent que es fotin tips de treballar a benefici d’inventari, no per fer negoci sinó per un ideal. Però aquestes són figues d’un altre paner. Ara del què es tracta és de saber si, després de tanta pirotècnia que el govern està bastint perquè tremolin a Madrid, amb denuncia de l’executiu central als tribunals inclosa, en traurem alguna cosa de profit per tirar a l’olla, a part d’esbravar-nos picant de peus a terra. No crec que ningú es pensés que en Montoro s’atrevís a fixar-nos un objectiu de dèficit per sota de l’1,8% després d’amenaçar-lo d’estripar les cartes, però mira per on ha gosat de fer-ho i, a més a més, n’ha fanfarronejat.


I per si no n’hi havia prou amb aquesta befa per fer-nos palès que no ens tenen per res i que no els fem por, ens adverteixen que l’any vinent, o sia d’aquí a quatre mesos si descomptem que l’agost tothom va en xancletes i no està per mandangues, el llistó baixarà a l’1% pelat. O sia, que si no vos caldo tres tasses, Manela! I, a més a més, els organismes internacionals que en teoria ja  hauríem d’haver enllepolit per la causa, li retreuen al senyor Rajoy que no hagi fet anar el fuet amb més energia i li reclamen que intervingui les comunitats autònomes que se’n riguin un sol trimestre de l’objectiu de dèficit. Potser ara no toca parlar-ne, però a mi m’agradaria saber si a final de l’obra quedarà tall per tirar a l’olla o només ens haurem d’apanyar amb quatre ossos escurats. El conseller Mas-Colell, que no és un xitxarel·lo sinó un dels caps més ben moblats, ha tocat a rebato de cara a l’any que ve dient que els pressupostos hauran de contemplar molts ingressos enlloc de retallades i que aquests ingressos s’hauran d’aconseguir començant per cobrar el que se’ns deu i no se’ns vol pagar. De manera que el xoc és inevitable i només queda la pregunta del començament: estem segurs que acabarem omplint l’olla de tall suficient per no passar gana l’hivern que ens espera?    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada