Follow by Email

dissabte, 3 d’agost de 2013

LA FILOSOFIA, CASTIGADA DE CARA A LA PARET

En un país on la corrupció empastifa uns quants més dels que seria tolerable i on la picaresca quasi s’admet com una característica indestriable del tarannà dels llatins, arriba un ministre d’educació i degrada l’aprenentatge de l’ètica i la lògica a la categoria d’una assignatura de pa sucat amb oli. En efecte, el ministre Wert tan conegut per la seva bel·ligerància en defensa del castellà també és el ministre potiner que vol castigar la filosofia de cara a la paret, suprimint la seva obligatorietat en quart d’ESO i convertint-la en una assignatura optativa qualsevol. Un país que tanta necessitat té de prendre’s amb filosofia la vida, de pensar abans d’actuar, d’amarar-se d’ètica per a convertir-la com a principi de conducta, llancem pel forat de l’aigüera una tradició intel·lectual de segles i, a més a més, sabotegem tota esperança de regeneració de la societat. Potser, perquè la filosofia ensinistra a tenir un pensament crític i lliure, el ministre la veu com una amenaça? Un proverbi xinés recorda que dos lluitadors, el que guanya és el que pensa.

            Fraus, enganys, corrupcions, imputacions de personatges públics, ens els podríem estalviar si haguéssim aprés de petits què vol dir comportar-se èticament. Totes aquesta porqueria moral que en els darrers temps omple les portades dels diaris minva l’estat d’ànim de les persones per afrontar el dia a dia. Si a molts dels polítics actuals es haguessin pujat de petits amb una sòlida base filosòfica, potser avui no ens escandalitzarien actuant en seu parlamentària – un lloc destinat a parlar – com vulgars galifardeus i trabucaires perquè no tenen cap base ètica ni lògica del discurs com alternativa pacífica per resoldre conflictes. Reduir l’educació del jovent a la ciència i l’economia és una manera miop d’encarar el futur. No apostar per la crítica i el pensament lògic, no ajudarà a tenir una societat realment de bones persones, sobretot de persones que sàpiguen destriar el blat de la palla, que sàpiguen discutir sense esgarrapar-se, que sàpiguen remenar diners de tothom sense caure en la temptació d’aprofitar-se de l’ocasió, que sàpiguen que per  “deixar-se estimar” quan és té poder, sempre es paga un preu. Tot això s’aprèn aplicant la filosofia a la vida. Però, esclar, això no ho poden entendre els que ja neixen ensenyats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada