dimarts, 27 d’agost del 2013

LA TRAPACERIA DE LES VERITATS A MITGES

Qui us sembla que perjudica més la societat, el mentider barroer i descarat, el que diu mentides pietoses o el que enverina l’ambient amb mitges veritats? A mi, francament, els que em fan més ràbia i por són els darrers. El mentider compulsiu, en un moment o altre la vessa i queda atrapat en la seva pròpia trampa. El que emmascara la veritat perquè aquesta no sigui tan dolorosa, després de tot ho fa a fi de bé, no per malícia. Però el que va escampant mitges veritats és el més perillós, perquè el propòsit que el mou a actuar com un fals, no és honest sinó recargolat, tèrbol i traïdorenc. La majoria de les vegades, la seva conducta esbiaixada obeeix al principi de embolica que fa fort. Si aquest mètode s’utilitza en els negocis malament rai, però si se’l fa servir com estratègia política, la confusió que crea entre la ciutadania pot tenir greus conseqüències, no només en quan a empastifar i enrarir la credibilitat, sinó fent versemblants una mar de sospites insinuades sense faltar del tot a la veritat, però passant-li el ribot per deformar-la en profit d’interessos de partit. I aquest virus sol atacar més quan un poble està empantanegat en alguna cruïlla important de la seva història, com ara nosaltres amb el sobiranisme.


            Un exemple encara tendre de veritat a mitges és la que ahir anava amunt i avall a la xarxa i als mitjans de comunicació: “l’Eurocambra impedeix a un eurodiputat escocès redactar un informe sobre les conseqüències de la secessió d’un territori d’un Estat membre de l’Unió Europea”. I a tots els comentaris, alguns signats per respectables patums, s’insinuava que darrera d’aquest veto hi havien els socialistes espanyols revestits amb la pell de Satanàs posant pals a la roda del dret de decidir. I després d’assabentar-se’n de la brama, molts sobiranistes de bona fe es van indignar, una vegada més, contra els sociates  que volen fer la punyeta. Ara bé, la veritat complerta no es corresponia ni de bon tros amb la mitja veritat que interessadament algú va fer circular, fent veure que s’havia impedit un estudi que abonava la viabilitat d’una secessió en el cor d’Europa. Però, vet-aquí, que el diputat escocès era un laborista que, precisament, s’oposa al referèndum de l’any vinent a Escòcia i, per extensió, a les dèries independentistes de qualsevol altre territori. Per pur sentit comú, doncs, per què s’hi hauria d’oposar el PSOE si l’informe nonat acabaria recolzant les seves tesis en contra del sobiranisme? Ells en sabran els motius, però no eren els que se’ls hi van encolomar a benefici d’inventari. Si les coses s’expliquessin amb tots els ets i uts, ens estalviaríem de fer mala sang i als ciutadans rasos no se’ns voldria fer combregar amb rodes de molí, com si fóssim uns cagamandurries que ens ho empassem tot.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada