Molta gent no pot
entendre que quan des del moll de l’os de la societat civil es fa una crida
concreta a recolzar amb fets pacífics una causa concreta, en aquest cas la
independència, s’enceti un debat tan poca-solta i punyeter com aquest que tenim
plantejat sobre la taula de l’actualitat política: si la crida a participar en
la cadena humana sota el lema “Via Catalana cap a la independència” ha de ser
“inclusiva”. En primer lloc, què cony vol dir “inclusiva”? Els que amaguen
darrera aquest canyer dialèctic la poca gràcia que els hi fa la iniciativa,
pretenen l’absurd que els que estan a favor d’una cosa aigualeixin el lema de
la pancarta perquè els que hi estan poc o molt en contra hi puguin participar
de la moguda sense sentir-se’n ideològicament exclosos. Què ens hem venut l’enteniment?
Als que han engegat la idea de la cadena humana perquè tots els que considerin
la independència com l’única sortida política possible per millorar les
condicions de vida dels ciutadans de Catalunya, no se’ls hi pot demanar en nom
de la “inclusió” que tirin una mica d’aigua al vi. Qui no cregui que aquest és
el camí encertat, simplement no hi ha d’anar i no tenir por d’explicar-ho amb
tota claredat i no fer-se el desmenjat o els tiquis-miquis per a no mullar-se o
per guardar-se una pedra a la faixa, que no sé quina de les dues estratègies és
pitjor. Quan més clars, mes amics. I com a mínim, s’ha d’agrair que la gent de
l’ANC no amaguin el cap sota l’ala, rebaixant el to de la crida.
Dit això, a què
ve tota aquesta cerimònia de la confusió que protagonitzen alguns dels que
haurien de donar exemple en un sentit o en un altre? Perquè, diguem-ho clar una
vegada més des d’aquest blog: tan respectable és ser independentista com
autonomista, sempre que no es vulgui amagar l’ou i semblar una cosa o una altra
depenent de les circumstàncies o de les conveniències de cada moment. A més a
més, la crida a participar en la cadena humana és fa a les persones de forma
individual, no a les institucions ni a les entitats. Per tant, aquesta comèdia
que escenifica el govern amb la margarida de la indecisió a les mans, a la meva
manera de veure se la pot ben estalviar perquè mai s’ha demanat al govern que
hi prengui part en pes. Les decisions han de ser individuals i no corporatives.
Una comunitat de veïns no posa a votació si l’edifici posa una estelada a la
façana, sinó que cada veí penja el seu balcó el que vulgui. Al final de l’obra,
la decisió que decanti el futur d’un costat o d’un altre serà el resultat de
com pensi la majoria, expressada individualment a través de les urnes el dia
que es faci la consulta per exercir el dret a decidir. Fracassar perquè fa
basca anar tots agafadets de la maneta, i fer-ho darrera una pancarta
“inclusiva” però aigualida seria una derrota nacional històrica i potser irreversible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada