dissabte, 10 d’agost del 2013

ÀNSIES QUE ENS PODRÍEM ESTALVIAR

Hi ha petits incidents en la vida quotidiana de les persones, que poden desestabilitzar temporalment la seva ordenada monotonia i, en alguns casos, desvetllar ànsies que es podrien ben estalviar. Des de que t’entri un ratolí o un dragó a casa fins a haver se suspendre les rutines diàries per una xacra inesperada. I ha gent més propensa que altra a passar ànsia, és veritat, perquè a algunes persones tot se’ls hi fa un castell i aquí ja entraríem en un terreny més delicat: però la majoria no podem pas negar que hem patit petits atacs de pànic com a primera reacció a determinats estímuls inesperats: l’exemple del ratolí o d’una filtració d’aigua de procedència misteriosa, són explícits per il·lustrar aquests estats d’ànim, com també podrien ser-ho el bombardeig sobre noves retallades de sous, pensions o prestacions socials. Tanmateix, la majoria de la gent és cert que s’hi sobreposen i ho superen posant en marxa uns mecanismes d’autoestima, però també n’hi ha d’altres als quals desenvolupa el pessimisme i l’ànsia malaltissa, inclús anant més enllà d’haver-se resolt satisfactòriament l’incident: i si torna a passar-me?


            Per aquesta raó, perquè hi ha gent més sensible que altra a la inseguretat i a la sensació de fragilitat que comporta viure, des de la societat en general s’hauria de procurar que estiguessin sempre a punt els contrapesos emocionals imprescindibles per superar l’ànsia. Per exemple, donant resposta ràpida i radical a denuncies ciutadanes derivades de problemes de convivència: sorolls, brutícia, incivisme... Llegíem ahir en un diari que d’una casa okupada al bell mig d’una ciutat important, després de setmanes d’exclamar-se els veïns i comerciants per les molèsties, pudors i brutícia, els serveis municipals de neteja varen treure tones de merda en dos containers, sense fer net del tot ni decretar-se l’expulsió de les dues dotzenes de romanesos que se l’han fet casa seva, tot i que és propietat d’un banc. Qui compensarà mai al veí tranquil, ordenat, net i meticulós del patiment moral per l’ànsia que ha estat passant veient que ningú se l’escoltava? I a aquell que no pot dormir els caps de setmana perquè la cridòria a la sortida dels bars li fa la vida impossible i no sap a qui recórrer perquè ningú li’n fa cas? La vida es tan curta que de petits, a les escoles i a les llars, s’hauria d’ensenyar a conviure i a no fer passar ànsia als demés; però també a desenvolupar cadascú de nosaltres mecanismes mentals de rebuig i control de cabòries fruit de la por, de la incertesa o del fàstic.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada