Follow by Email

dilluns, 19 d’agost de 2013

LES OPORTUNITATS S'HAN D'AGAFAR AL VOL

            I si en teniu cap dubte, fixeu-vos com una bona campanya de promoció – quin espavilat en màrqueting hi deu haver al darrera! – ha permès que d’un nyap colossal com fou la restauració d’un Eccehomo per part d’una feligresa de vuitanta anys, que d’art no n’havia après ni per correspondència, fa rajar diners dessota les pedres. Quan es va descobrir com va quedar aquell fresc del segle dinou, emblemàtic de la devoció popular més rància de la contrada, desprès de passar-hi els pinzells aquella aficionada, a la dona se la volien menjar amb patates i se les va sentir de tots els colors. Fins i tot es va fer córrer que havia perdut la xaveta i els primers dies d’esvalotament no era pas coneguda com la senyora Cecília, com se li diu ara que és famosa, sinó que era la Ceci a seques, i encara gràcies. Però algú que tenia la vista llarga i el  do de l’oportunitat ben desenvolupat va intuir que d’aquella desgraciada facècia se’n podia treure molt de suc. I no anava pas errat d’osques: pel santuari de la Misericòrdia del, que només es mig omplia el dia de l’aplec i para de comptar, a hores d’ara ja hi han desfilat a la vora de cent mil peregrins que, previ peatge, han deixat uns beneficis de prop de cinquanta mil euros nets, descomptades les despeses de seguretat i manteniment.


            Però la cosa no s’acaba aquí: els restaurants més emblemàtics de la comarca es veu que han duplicat la clientela, empalmant dinars amb sopars i, segons l’eufòric alcalde per Borja han passat turistes vinguts de tot arreu, inclús de l’altre cap del món, amb les consegüents repercussions positives per al comerç en general i algunes butxaques en particular. Tanta és l’envergadura d’aquest prodigi de la manipulació publicitària, que fins i tot l’economia del sector, bolcada en la elaboració de bon vi, fa dues setmanes que unes bodegues especialitzades en un excel·lent garnatxa han comercialitzat uns quants milers d’ampolles amb l’etiqueta de l’Eccehomo dels pebrots, seguint els passos de Bodegues Aragoneses que des de la tardor passada va treure al mercat dos marques de vi de taula més modest, dedicades al nyap artístic de la senyora Cecilia, les quals sembla que han fet forrolla i es venen com si fos aigua beneita. I no va de conya: el propi president de la DO Campo de Borja que remena quasi 20 milions d’ampolles l’any diu que “a part de la qualitat del producte, el factor Eccehomo és nota”. I segons sembla, els botiguers del poble estan barrinant la manera de llençar productes de marxandatge, aprofitant que una tonteria com aquesta és “trending tòpic” a les xarxes socials. Ara ja ningú parla de retornar al fresc que es va carregar la senyora Cecilia la seva fesomia original, perquè a veure qui és el maco que gosa matar la gallina dels ous d’or. I que serveixi d’exemple als ploramiques que es queixen de la crisi: el que s’ha de fer es no trencar-se el cap en grans invents i treure punta a les petites oportunitats que ens passen per davant del nas cada dia i no en fem cas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada