I
si en teniu cap dubte, fixeu-vos com una bona campanya de promoció – quin
espavilat en màrqueting hi deu haver al darrera! – ha permès que d’un nyap
colossal com fou la restauració d’un Eccehomo per part d’una feligresa de vuitanta
anys, que d’art no n’havia après ni per correspondència, fa rajar diners
dessota les pedres. Quan es va descobrir com va quedar aquell fresc del segle
dinou, emblemàtic de la devoció popular més rància de la contrada, desprès de
passar-hi els pinzells aquella aficionada, a la dona se la volien menjar amb patates
i se les va sentir de tots els colors. Fins i tot es va fer córrer que havia
perdut la xaveta i els primers dies d’esvalotament no era pas coneguda com la senyora
Cecília, com se li diu ara que és famosa, sinó que era la Ceci a seques, i encara
gràcies. Però algú que tenia la vista llarga i el do de l’oportunitat ben desenvolupat va intuir
que d’aquella desgraciada facècia se’n podia treure molt de suc. I no anava pas
errat d’osques: pel santuari de la Misericòrdia del, que només es mig omplia el
dia de l’aplec i para de comptar, a hores d’ara ja hi han desfilat a la vora de
cent mil peregrins que, previ peatge, han deixat uns beneficis de prop de cinquanta
mil euros nets, descomptades les despeses de seguretat i manteniment.
Però
la cosa no s’acaba aquí: els restaurants més emblemàtics de la comarca es veu
que han duplicat la clientela, empalmant dinars amb sopars i, segons l’eufòric
alcalde per Borja han passat turistes vinguts de tot arreu, inclús de l’altre
cap del món, amb les consegüents repercussions positives per al comerç en
general i algunes butxaques en particular. Tanta és l’envergadura d’aquest prodigi
de la manipulació publicitària, que fins i tot l’economia del sector, bolcada
en la elaboració de bon vi, fa dues setmanes que unes bodegues especialitzades
en un excel·lent garnatxa han comercialitzat uns quants milers d’ampolles amb
l’etiqueta de l’Eccehomo dels pebrots, seguint els passos de Bodegues
Aragoneses que des de la tardor passada va treure al mercat dos marques de vi
de taula més modest, dedicades al nyap artístic de la senyora Cecilia, les
quals sembla que han fet forrolla i es venen com si fos aigua beneita. I no va
de conya: el propi president de la DO Campo de Borja que remena quasi 20
milions d’ampolles l’any diu que “a part de la qualitat del producte, el factor
Eccehomo és nota”. I segons sembla, els botiguers del poble estan barrinant la
manera de llençar productes de marxandatge, aprofitant que una tonteria com
aquesta és “trending tòpic” a les xarxes socials. Ara ja ningú parla de retornar
al fresc que es va carregar la senyora Cecilia la seva fesomia original, perquè
a veure qui és el maco que gosa matar la gallina dels ous d’or. I que serveixi
d’exemple als ploramiques que es queixen de la crisi: el que s’ha de fer es no
trencar-se el cap en grans invents i treure punta a les petites oportunitats
que ens passen per davant del nas cada dia i no en fem cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada