Follow by Email

diumenge, 4 d’agost de 2013

EL PACTE DE LA FAM

EL PACTE DE LA FAM

            Els experts del FIM, uns economistes graduats en universitats d’elit que són savis en teories i curts en pràctiques, han receptat a Espanya una dieta infal·lible per a la seva tocada economia: abaratir els sous per incrementar la demanda de mà d’obra. És la reencarnació d’una vella teoria que els economistes elitistes venen amb l’etiqueta “d’austeritat expansiva” i que els gats vells del sindicalisme titllaven de “pacte de la fam”: devaluar els salaris a canvi de més feina”. El problema és que de la missa només s’explica allò que els convé i no es parla, per exemple, que empassant-nos rebaixes de jornada i reduccions salarials amb l’excusa de salvar empreses i llocs de treball avancem per una mena de “reforma laboral” quina contrapartida més immediata és l’empobriment. Si la recuperació econòmica s’ha d’aconseguir prenent-nos una purga cada dia, tinguem la seguretat que serà una recuperació pansida i tan trista, sense alegria en el consum, que les pròpies empreses acabaran defenestrant aquests economistes de disseny al adonar-se que allò que les farà robustes no és escanyar més la mà d’obra sinó recuperar la demanda. Un pràctic i no pas un teòric, en Henry Ford, en plena depressió de l’any 29 va decidir apujar els salaris dels seus empleats perquè poguessin comprar-se els autos que ell fabricava.


            ¿Esteu segurs, doncs, que no sortiríem abans del sot pagant uns salaris que permetessin que els productes de les empreses tinguessin més requesta? Rebaixar les condicions salarials ha estat sempre un objectiu del capitalisme més ranci i, sovint, antidemocràtic, però els grans polítics estadistes i els gran empresaris visionaris sabien que empobrint la societat no s’aixequen països ni empreses. Tot a l’inrevés dels governants que tenim aquí i avui – una ministra de treball que envia els joves a fora “per fer currículum” i un altre sòmines que recomana “la dutxa freda” per reduir energia – que no volen entendre que l’austeritat pot ser una necessitat, però mai una opció. Potser ha arribat l’hora de contestar a tots aquests que ens volen fer prendre tantes purgues, que podem acceptar amb resignació l’austeritat però no volem entrar al regne de la pobresa. Algú que no fos un altre xitxarel·lo s’hauria de plantar davant dels “savis” del FMI i dir-los que a Portugal, Grècia i Espanya, a conseqüència de les retallades de sous, l’augment d’imposos i altres mesures d’austeritat, persones amb bona preparació i feines dignes no arriben a final de mes i han de recórrer a la caritat dels companys. Sortiran més aviat del forat deixant-se retallar més el sou?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada