La
pena que arrossega la nostra classe política no és que vagi escassa de líders,
sinó que molts de que aparenten ser-ho s’han petejat el prestigi com a
dirigents per manca d’autoritat moral, una condició indispensable per tenir
credibilitat. I, per desgràcia, aquesta carència no és una característica només
dels polítics, sinó que tampoc bastants dels anomenats agents socials i més de
la meitat dels quatre manxaires d’opinió poden vantar-se d’un currículum net,
polit i, sobretot, coherent. I sense tots aquests ingredients no es pot anar
gaire lluny, sobre tot si el camí no es de flors i violes sinó que té espines a
dojo. Quan els dirigents tenen autoritat moral suficient el poble els reconeix
com a líders naturals, s’hi identifica i els hi fa costat. Quan és a l’inrevés,
els dirigents han de recórrer a l’autoritat del bastó o a l’enganyifa del
populisme per fer creure un poble a qui fan tanta mala astrugància que, en
virtut d’un sisè sentit, se’ls miren de cua d’ull.
Per
aquesta raó estan proliferant líders espontanis a tot arreu, que la gent
reconeix perquè són dels seus, parlen el seu llenguatge i, la majoria de
vegades, porten a l’esquena una motxilla carregada amb les mateixes greuges.
Però sobretot perquè es fan obeir sense recórrer al suborn més descarat ni al
xantatge emocional de la por. ¿Quina autoritat moral els hi pot quedar a uns
polítics esquitxats per històries de corrupció, que es veuen des de quatre
hores lluny i que neguen com uns mentiders compulsius? Cap societat pot avançar
i reeixir si no es treu de sobre ràpidament aquest jou d’uns capatassos moralment
desacreditats. El poble desconfia sempre dels que prediquen una cosa i en fan
una altra, però encara més d’aquells que prediquen allò en què no creuen.
D’aquí venen les fractures tan doloroses a les famílies, a les escoles i fins i
tot a les esglésies. El problema sempre és el mateix, que s’ha de predicar amb
l’exemple i portant l’honestedat a flor de pell. Com poden, per exemple, demanar
sacrificis salarials aquells que cobren sous que n s’acaben? Qui es pot creure
que no hi ha cap més remei que retallar en sanitat, en educació, en pensions,
si els que ho afirmen no tenen un pam de net? I com aconseguirem amb èxit la
independència, si alguns dels líders que ens hi han de conduir han suspès
vàries vegades l’assignatura de l’autoritat moral? O s’ha de fer net del tot o
anem per mal camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada