dimecres, 14 d’agost del 2013

LA MANCA D'AUTORITAT MORAL

            La pena que arrossega la nostra classe política no és que vagi escassa de líders, sinó que molts de que aparenten ser-ho s’han petejat el prestigi com a dirigents per manca d’autoritat moral, una condició indispensable per tenir credibilitat. I, per desgràcia, aquesta carència no és una característica només dels polítics, sinó que tampoc bastants dels anomenats agents socials i més de la meitat dels quatre manxaires d’opinió poden vantar-se d’un currículum net, polit i, sobretot, coherent. I sense tots aquests ingredients no es pot anar gaire lluny, sobre tot si el camí no es de flors i violes sinó que té espines a dojo. Quan els dirigents tenen autoritat moral suficient el poble els reconeix com a líders naturals, s’hi identifica i els hi fa costat. Quan és a l’inrevés, els dirigents han de recórrer a l’autoritat del bastó o a l’enganyifa del populisme per fer creure un poble a qui fan tanta mala astrugància que, en virtut d’un sisè sentit, se’ls miren de cua d’ull.


            Per aquesta raó estan proliferant líders espontanis a tot arreu, que la gent reconeix perquè són dels seus, parlen el seu llenguatge i, la majoria de vegades, porten a l’esquena una motxilla carregada amb les mateixes greuges. Però sobretot perquè es fan obeir sense recórrer al suborn més descarat ni al xantatge emocional de la por. ¿Quina autoritat moral els hi pot quedar a uns polítics esquitxats per històries de corrupció, que es veuen des de quatre hores lluny i que neguen com uns mentiders compulsius? Cap societat pot avançar i reeixir si no es treu de sobre ràpidament aquest jou d’uns capatassos moralment desacreditats. El poble desconfia sempre dels que prediquen una cosa i en fan una altra, però encara més d’aquells que prediquen allò en què no creuen. D’aquí venen les fractures tan doloroses a les famílies, a les escoles i fins i tot a les esglésies. El problema sempre és el mateix, que s’ha de predicar amb l’exemple i portant l’honestedat a flor de pell. Com poden, per exemple, demanar sacrificis salarials aquells que cobren sous que n s’acaben? Qui es pot creure que no hi ha cap més remei que retallar en sanitat, en educació, en pensions, si els que ho afirmen no tenen un pam de net? I com aconseguirem amb èxit la independència, si alguns dels líders que ens hi han de conduir han suspès vàries vegades l’assignatura de l’autoritat moral? O s’ha de fer net del tot o anem per mal camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada