Follow by Email

divendres, 1 de febrer de 2013

CAL REGENERAR LA POLÍTICA DES DE L'HONRADESA


            S’ha arribat massa lluny, i no ens podem permetre el luxe de remenar la merda que deixen el corruptes cada dia sobre la taula, sense reivindicar la honradesa de la majoria de la gent que s’ha posat en política, per servir al poble. Perquè si no fem alguna cosa ràpid i netegem la imatge dels polítics honrats, aviat aquests se’n donaran vergonya de ser-ne, de polítics. I això no ens ho podem permetre, si no volem que la democràcia acabi a can pistraus. No és agradable per a la majoria d’alcaldes i regidors de Catalunya i de cap altra lloc, que no s’han ficat en política per enriquir-se ni poc ni molt, estar sota sospita permanent d’untar-se els dits d’una manera o altra. A la meva manera de veure, està en joc el propi concepte de la política; és a dir: si l‘hem de considerar com una cosa noble o com una cova de lladres. No sembla que hi hagi honor més gran per a un ciutadà, que ser escollit per administrar i gestionar la cosa pública, en mèrit als seus contrastats principis ètics i morals i al seu reconegut prestigi professional. I com que són molts els que n’estan orgullosos de tenir aquests valors, i que per res del món pensen trair la confiança que els hi han fet els seus veïns, la seva honestedat cal recalcar-la tots els dies i posar-la com exemple a seguir, enlloc de remenar a totes hores el femer dels corruptes.

            La corrupció només la vencerem, a part de la penitència que imposi la justícia, començant per fer el buit social i mediàtic a tots aquells que malgrat ser “presumptes” per exigència legal, deixen anar un tuf que déu n’hi do. Amb qui es serveix d’un càrrec públic per traficar influències, per untar-se els dits o, simplement, per deixar-se estimar, no hauríem de tenir-li tants de miraments ni contemplacions, perquè el seu delicte arrossega un greuge afegit: atempta contra els fonaments del propi estat democràtic de dret. Gairebé a tot arreu, ser “imputat” en termes legals és símptoma de tenir mala peça al teler; però aquí no, aquí sembla que això d’estar empaperat per un jutge sigui la màxima aspiració de qui ha comés alguna irregularitat. El mateix monarca que no fa gaire predicava que la justícia a Espanya era igual per a tothom, quan li toquen un dels seus resulta que la imputació quasi és un honor, i que els que estem a la corda fluixa siguem els altres. Sincerament, crec que és necessari que tots els polítics honestos prenguin la iniciativa per reivindicar la seva condició, i que els ciutadans comencem a separar el blat de la palla, i a perdre la por a reconèixer en públic allò que pensem en privat i que per pura conveniència moltes vegades ens callem. Per culpa dels corruptes, cap polític honest ha d’avorrir la política. No ens ho podem pas permetre, i si no som capaços d’actuar a sac en aquest aspecte, val més que baixem la persiana, perquè ni a fora ningú creurà en la capacitat d’aquest país per remuntar la crisi, ni trobarem qui estigui disposat a tibar del carro.          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada