TOCAR A MORTS

            Com que els polítics no tenen prou feina endarrerida ara ja veig a venir que perdran unes quantes hores fent-li una dissecció semàntica a la paraula “imputat”. Es veu que de treure’n el desllorigador en depèn el futur del país i, sobretot, que puguin dormir sense ansiolítics alguns dels que tenen mala consciència. El catedràtic de dret penal, Joan Queralt va definir aquesta paraula tan lletjota a TV-3, establint-ne la justa mesura: “un imputat és aquella persona que ha comès quelcom que un jutge imparcial, després d’examinar les proves que aporta la fiscalia, hi troba indicis una “mica més que suficients” per considerar aquest “quelcom” com a delicte”. Què més s’hi ha d’afegir? Jo diria que res més, si no fos que amb aquesta definició tan diàfana no es políticament correcte combregar-hi en públic, perquè deixa en calçotets, precisament, aquells que haurien de filar més prim en matèria d’honestedat: els servidors públics. Vet-aquí una altra expressió, aquesta de “servidor públic”, que possiblement alguns significats polítics no acaben d’entomar perquè el seu capteniment delata que no han assimilat que sigui un simple “servidor” qui, en realitat, remena les cireres.

            En Duran, que es considerat un oracle per molta gent, començant per ell mateix, es desespera quan ha d’explicar als mitjans i en directe l’abast de la maleïda paraula i es fa tants d’embolics que aquest home prendrà mal dient una cosa avui i desdient-se’n demà. Abans d’ahir, per exemple, va dir que prometria que si ell algun dia fos objecte d’imputació dimitiria ipso facto i ahir va haver de rectificar quan algú li va recriminar que aquesta declaració crucificava Oriol Pujol, el secretari general de la coalició que ell presideix i en llista d’espera de ser imputat, i va afanyar-se a tirar aigua al vi. En el meu empordanet, d’aquestes baixades de pantalons en diem tocar a morts. Com també és el cas de tots aquests polítics que es dediquen a pentinar el gat, mentre el país està a punt de cremar pels quatre costats. M’agradaria saber si tenen pensada alguna estratègia per a quan s’acabi amb la paciència del poble i s’organitzi un bon sant quintin. Si no s’adonen que les petites manifestacions i concentracions de protesta que cada dia hi ha, des de la plaça de sant Jaume a infinitat de places del territori, són alarmes que es disparen per posar-los en guàrdia, és que efectivament toquen a morts. I si passen de reflexions com aquesta, que s’escampen a les xarxes socials com a testimoni del desconcert i la indignació de molta gent, potser no és que toquin a morts, potser és que ells mateixos ja tenen la pell tan morta que s’han tornat insensibles al clam del carrer.