JO NO HE ESTAT!

            Els perdiguers d’aquest país devien estar desbordats de feina espiant a tor i a dret, però quan s’han filtrat els dossiers, resulta que treballaven per amor a l’art, ja que ningú confessa haver-los contractat. És a dir, s’han arreplegat centenars d’escoltes clandestines a personatges coneguts de la vida pública, esmerçant-hi un munt d’hores en parar l’orella, i ningú se n’atribueix la paternitat de l’encàrrec. Davant d’aquest despropòsit se m’acut que només hi ha dues explicacions. La més raonable: que la capacitat de cinisme dels aparells dels partits polítics, encara no ha tocat sostre. La més rocambolesca: que els perdiguers haguessin actuat per iniciativa pròpia, per després oferissin el botí a qui pagués millor. Sigui quina sigui la veritable explicació, tot plegat és tan esperpèntic que. llamp me mau!, no sé pas qui menteix; però, posaria les mans al foc que diaris com el Periòdico que afinen tant la punteria, no deuen pas portar els papers molls en una qüestió tan delicada com l’espionatge al intocable Felip Puig per part de companys de viatge, als quals assenyalen amb el dit directament, per estalviar-nos que ens surti fum del cap fent càbales. Els periodistes s’afaiten cada dia i saben el pa que s’hi dona llevant falsos testimonis i, per tant, es curen en salut. De manera que no matem abans d’hora, com sempre, al missatger.

            Ara bé, si fos veritat que algú del seu partit volia saber com ocupava el temps lliure, vol dir que acabarem no podent-nos refiar ni de la camisa que portem. Perquè a qui va decidir, en un moment donat, llogar perdiguers per acaparar informació que pogués bescanviar per poder, en base al xantatge i a l’extorsió. I com que això és força lleig, ara tothom protesta amb cara de no haver trencat mai cap plat: jo no he estat! I, a continuació, assegura que emprendrà accions legals, per continuar fent el paperot; però, una cosa es dir-ho i una altra fer-ho, doncs cadascú se sap de quin peu coixeja, i segons com val més deixar-ho córrer i no remenar la merda. En qualsevol cas, els que assistim estupefactes a un espectacle tan poc edificant, sí que tenim dret a saber qui va pagar les factures dels perdiguers, perquè algú va fer-ho. El mateix Puig reconeix que va tenir l’informe que l’afectava a les seves mans, però que mai li va passar pel cap que algú del seu partit l’hagués encarregat per collar-lo. Quins gripaus fan empassar a vegades als polítics les conveniències! La feina dels perdiguers, que és una genteta molt escarmentada i previnguda, cobra per endavant els encàrrecs, vinguin d’on vinguin.