Malgrat cada dematí ens
llevem amb notícies més desastroses que les del dia abans, no podem deixar-nos
abatre ni abandonar la lluita per allò en que creiem, per el món millor en que
somniem. Ja sé que és molt fàcil de dir-ho i molt difícil de portar-ho a la
pràctica, sobretot quan els vents bufen pel cantó de la desmoralització i del
pessimisme, veient impotents com els que porten el timó de la nau en que estem
embarcats fan de tot, menys portar-la a bon port, perquè enlloc de posar els
cinc sentits en sortejar els esculls, la mala mar i els atacs pirates, resulta
que s’entretenen jugant a nyaus. Els que haurien de procurar que arreu del món
només és parles de nosaltres per les moltes coses importants que som capaços de
tirar endavant, de les quals podem presumir-ne legítimament i amb orgull, inclús
assolint nivells d’excel·lència, deixem que transcendeixin només les misèries,
la fatxenderia i la mala fama de pillastres, maldestres i caïnites.
Però a tots aquests que
massegen la seva i de retop la nostra reputació com a poble, comportant-se al
marge de la moralitat, de la professionalitat i de les regles de joc de la
democràcia, no podem pas deixar-los guanyar la partida. Hi ha massa bona gent que
no és impresentable com ells: la que des del voluntariat més rigorós treballa
perquè la solidaritat anorreï la rivalitat, l’enveja i el joc brut; la que
sense voler dependre de subvencions que li condicionin la independència,
s’inventen cada dia amb els seus escassos recursos actes culturals, de lleure i
de foment de la convivència i el respecte per les idees; la que sense abaixar
el cap i no fer trencadissa innecessària surt al carrer a expressar el desacord,
en tant que societat civil, envers lleis o decisions injustes i perjudicials.
Havent-n’hi més de gent assenyada, competent, honrada i responsable, aquesta
societat no pot deixar-se emmascarar la imatge per un grapat de corruptes, ineptes
i vividors. Per tant, ara menys que mai no ens convé arronsar-nos en un racó de
casa, aclaparats per la merda que ens cau a sobre. Potser ara el que toca és
superar les velles rancúnies entre dretes i esquerres i avançar tots plegats
cap a una societat on les diferències siguin entre honestos i xoriços, entre
competents i ineptes, entre solidaris i egoistes, entre optimistes i pomes
agres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada