MORIR DE CÀNCER

            Constato que des de fa uns quants mesos cada vegada hi ha més mitjans que quan informen del traspàs d’algun conegut, si ha mort de càncer no tenen cap empatx en dir-ho. D’amagar la causa de la mort com si es tractés d’una vergonya o de referir-s’hi fins no fa tant amb l’eufemisme de “mal lleig”, s’ha passat, pràcticament, a una superació del tabú i a tractar aquesta qüestió sense complexes. I això no passa només en el cas de persones més o menys conegudes, sinó també a nivell col·loquial entre els amics o coneguts de qualsevol persona morta per culpa d’un càncer. Per quina raó? Vol dir que s’ha assolit, en un tema un xic delicat com aquest, la normalitat? Doncs, a la meva manera de veure, malgrat sigui un fet positiu que no s’oculti la realitat d’una malaltia que no té res d’especial des d’un punt de vista estrictament mèdic, no es podrà parlar de normalitat mentre no es digui també de què s’han mort els que no han mort de càncer. Per què es discrimina i no s’actua igual quan la mort ha esdevingut a causa d’un refredat, d’una feridura o d’un atac de cor?

            La investigació sobre el càncer, i sobretot les campanyes de prevenció, cada vegada permeten albirar uns nivells més alts de supervivència i de curació, de manera que no trigarem gaire a veure com una malaltia envoltada de tantes connotacions negatives, quasi maleïdes, acabarà convertint-se en una més de les moltes malalties cròniques amb les quals haurem d’aprendre a conviure. Aleshores, a què obeeix que se n’hagi de fer referència explícita de la causa de la mort i no es fa quan aquesta obeeix a altres causes? No crec que sigui per morbo, però és evident que encara fa basarda la malaltia i en el subconscient popular no s’ha eradicat del tot aquell estigma de mal lleig. Penso que els malalts de càncer agrairien que en les necrològiques, els informatius s’abstinguessin de referir-se a la causa, si és que només ho fan quan es tracta de càncer, Tanmateix, potser també seria bo desacostumar-nos de fer servir aquest nom en va en comentaris tan habituals, per exemple, com aquest: “la corrupció és el “càncer” de la democràcia” o “aquesta mala costum és un “càncer” per a la convivència”, perquè la paraula “càncer” s’utilitza gratuïtament com a sinònim de destrucció, d’anorreament físic o de mort. I, repeteixo, això no és just ni cert.