Cada dia es va
incrementant el repertori de menjar precuinat quin ingredient principal hauria
de ser la carn d’origen boví i resulta que hi ha barrejada carn de cavall.
Aquesta diguem-ne irregularitat afecta cada dia que passa a més marques
conegudes i prestigioses, que retiren cuita-corrents de les prestatgeries dels
mercats el gènere que, en principi, oficialment considerat només “mal etiquetat”,
per treure-li importància al frau. Catalunya és una de les primeres comunitats que
es va penjar la medalla de tenir controlats els productes alimentaris, i les
autoritats sanitàries han repetit per activa i per passiva que el consumidor no
tenia de patir per res, perquè la carn de cavall és si fa o no fa més saludable
que la de vaca i que tot l’enrenou venia per un error en l’etiquetatge. Inclús
varen peregrinar per varis estudis de televisió i radio alguns propagandistes
de com n’és de bona aquesta carn, deixant de banda els perjudicis dels
llepafils, i que el seu cost era similar al de la vedella. Aleshores, com
s’explica que no pari d’aparèixer cavall on només s’hi hauria de trobar vaca? I
si no fos carn de cavall?
Mireu, jo sí que n’he
menjat de carn de cavall. Gairebé durant deu anys tres vegades per setmana em cruspia
un bon entrecot del poltre que a Figueres venia la carnisseria Nierga, quina
propietària, la Pilar ,
era una excel·lent poetessa. La carn de poltre mai va portar clembuterol ni
altres porqueries com la de vaca, i al poltre mai se’l sotmet a un procés
d’engreix intensiu com el vedell, sinó que pastura per la muntanya al costat de
l’euga que l’ha parit. Per aquesta raó, em sembla que la carn de poltre es
pagava igual o una mica més cara fins i tot que la de vaca. Si això és tal com ho
explico, ¿quin interès pot tenir un fabricant de precuinats en barrejar carn de
cavall amb la de vaca? Abaratir els costos, sembla que no. L’única explicació
lògica, doncs, seria que no fos carn de poltre la que s’hi barreja, sinó de cavall
atrotinat i vell o, potser, de mula. Actualment el mercat està saturat de
cavalls que no es poden mantenir, que no pasturen a la muntanya i que
s’alimenten com poden. Voleu dir que les analítiques d’aquesta carn okupa dels
precuinats de vaca s’han fet correctament? Perquè encara que la gallina vella diuen
que fa bon caldo, enlloc queda escrit que la carn d’un cavall en la tercera
edat es pugui comparar amb la carn tendre i saludable d’un poltre. Ambdues serien
d’equí, però vaja quina presa de pèl!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada