dimecres, 6 de febrer del 2013

TALPS O RATES?


Qui fa més mal a la corrupció política o a la delinqüència organitzada, en general, són els delators: sense la seva col·laboració, de ben segur les indagacions dels perdiguers acabarien en carrers sense sortida. Per guardar-se les espatlles, tant els professionals dels tripijocs com els que no tenen massa escrúpols per aprofitar-se de l’ocasió, construeixen un autèntic laberint que despisti els qui vulguin ficar el nas on no toca. Però aquest blindatge, per sofisticat que sigui, no serveix de res si a les fures les orienta un bon talp. Em consta que actualment, allò que preocupa més a alguns partits polítics és la plaga d’aquestes bestioles i, sobretot, la sospita que no són talps sinó rates. És evident que qui disposa de tants detalls sobre els negocis que es fan a les clavegueres, ha de ser algú que hi va tenir alguna participació en el seu muntatge i que per la raó que sigui – insatisfacció pel repartiment del botí o marginació -, decideix venjar-se xerrant pels descosits en un rampell o dosificant la informació, perquè de tant ressentits com estan pensen que filtrant-la gota a gota fan més mal a qui els va deixar amb el cul a l’aire.

            No en dubteu gens: darrera de cada gran operació de la fiscalia anticorrupció hi trobareu un o varis talps. Totes les policies del món saben que la manera d’acabar amb les màfies o inclús amb el terrorisme es infiltrant-hi mercenaris a la conxorxa. Però, sembla que quan es tracta de corrupció política no cal aquesta complicada operació d’infiltrar informadors: els talps es presenten voluntaris, embogits la majoria de les vegades per una crisi de despit. Déu em perdoni pel que vaig a dir, però es un pensament que em ronda de fa temps: ¿no va actuar, precisament el senyor Maragall, com un paradigma dels talps de coll blanc quan, cansat de la fustigació del senyor Mas, es va despenjar amb allò del tres per cent? Als talps no se’ls pot fustigar, perquè es reboten. ¿O és que sou tan ingenus de pensar que tots els draps bruts que hi ha sobre la taula – inclòs el del duc i el que angoixa a la família Pujol -  s’han descobert per casualitat o després d’àrdues perquisicions de la policia. Desenganyeu-vos-en, al darrera sempre hi ha un talp que treu el nas. O potser és una rata?  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada