UN FUNERALEN VIDA I L'ESTRIPTIS D'EN RAJOY

            En ple Carnestoltes una britànica establerta a Màlaga va celebrar ahir el seu funeral en vida, coincidint amb el seu 80è aniversari, i el president del govern, un home que semblava tan serio, sempre amb cara de restrenyiment, ahir també ha sorprès mig mon amb un acudit que farà forrolla: la seva declaració de renda. La britànica no estava per morir-se sinó que tenia ganes de gresca i feia un any que treballava en els preparatius d’una humorada tan macabra, perquè es delia per escoltar en vida que haurien dit d’ella en el seu enterrament. No sé si va fer la comèdia tan real que els seus familiars i amics es varen empassar que havia estirat la pota de veritat, perquè en cas contrari només li varen regalar la oïda amb comentaris hipòcrites. És el mateix que passa amb en Rajoy i el seu estriptis financer: es va pensar que exposant de pèl a pèl les seves intimitats amb hisenda deixaria tan bocabadats i avergonyits als que tenen la mala bava de bescantar-lo dient que cobra en negre, que correrien a  fer-li un acte de desgreuge nacional, i tant sols ha aconseguit que ens féssim un bon fart de riure a la seva salut. Que no és mal resultat per un president del govern divertir al personal en temps de crisi.

            Però, sense conya, i parodiant al castís que va encunyar aquesta frase rodona, després d’un primer cop d’ull a la declaració de renda que em vol vendre en Rajoy, només se m’acut: “això no pot ser i a més a més és impossible”. ¿Com dimonis creu el gallec que em puc empassar que quan és el rei del mambo cobra la meitat del que s’embutxacava quan només era gaiter solista? Llevat que tot sigui un muntatge per entretenir-nos i que no pensem en les retallades que ens esperen ni en l’atur, mentre busquem com bojos on s’amaga l’ou. Francament, si el que declara és la pura realitat i l’home em vol fer creure s’ha rebaixat la paga en cent mil euros des que té més maldecaps i responsabilitats, a la meva manera de veure aquesta és la roda de molí més grossa que mai ningú ha gosat fer empassar a la seva parròquia. ¿O és que s’ha pensat que sent Carnaval tot s’hi val?