DEMOCRÀCIA DIRECTA

            Les polítiques d’austeritat, que s’estan aplicant amb l’objectiu de reduir el dèficit públic, per la via de la contenció de la despesa social i de retallar els costos salarials, després de tres anys practicar-les si us plau per força, només han generat recessió i atur, agreujant les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social. Però, el que més em preocupa és que es reincideixi en polítiques que no duen enlloc i fan perillar el model social de drets i llibertats. Aquesta doctrina d’estrènyer-nos el cinturó no és neutra des del moment que té la culpa de  l’acumulació de poder i de riquesa en cada cop menys mans, sent la culpable directa de la formació, no fa tants anys per oblidar-nos-en, de la bombolla financera i immobiliària que desencadenà la pitjor crisi econòmica mundial mentre els governs, tant d’esquerres i com de dretes, a canci de sucar-hi el melindro. El que més em fot és que l’esquerra ha adoptat actituds de la dreta i no em sorprèn que degut en bona part a un immobilisme dogmàtic i miop, s’ha vist sobrepassada pels moviments autèntics d’indignats i per líders espontanis, com Ada Colau, que estan fent atractiva una democràcia directa que fa quatre dies era considerava impossible i perillosa.

            Una de les sorpreses que estem vivim, doncs, es que emergeix una nova generació de fills de la crisi que no està disposada a canviar les seves conviccions ni els valors basats en la democràcia directa, per molt utòpica que sembli, per una democràcia corcada i domesticada al servei dels aparells dels partits. Qui no s’adoni que estem assistint al naixement d’un nou paradigma cultural, social i polític pot prendre mal. La transició de la dictadura a la democràcia no va fer cap trencadissa, perquè una certa por pel què podia passar va convertir la majoria dels ciutadans de tot el ventall ideològic en moderats. Però, avui que la credibilitat en els polítics no pot estar més devaluada i que les mateixes institucions trontollen arrossegades pels escàndols, serà més difícil de reconduir la marea d’indignació i de desesperació que es va apoderant del carrer. El mateix director de l’oficina antifrau deia fa pocs dies: “si ens acostumem a la corrupció, serà el principi del final del concepte de societat lliure i en democràcia”. I jo hi afegeixo que si després de tres anys d’exigir-nos sacrificis estèrils, perquè el ciutadà segueixi sense trobar feina i vegi com es deteriorà l’estat del benestar qualsevol guspira pot provocar un incendi. El que més em preocupa, ho confesso, és que sospito que a molts dels que tenen poder per impedir-ho ja els hi aniria bé que el carro es desballestés pel camí del pedregar.