diumenge, 24 de febrer del 2013

LA MAREA PUJA


            Des de fa uns dies la marea puja sota els efectes de la mala lluna que, també des de fa dies, s’ha instal·lat al nostre firmament polític; però, com que puja i recula pacíficament, els vigilants de la platja no semblen massa preocupats ja que, a part, de vigilar els fluxos de prop per intervenir en cas de necessitat, la marea aparentment no els treu el son ja que continuen jugant a nyaus o fent escapades a la neu, perquè ells no viuen pendents de la lluna i no fan cas dels quatre llenguts catastrofistes que avisen que potser aquestes marees no són tan previsibles com es pensen i que poden ser avisos de que es prepara un gran tsunami. Un amic meu em deia ahir, observant que el fenomen de la marea cada vegada s’estén a més territori: “diguem poruc si vos, però m’agradaria que els vigilants de la platja m’asseguressin que ja ho tenen tot apamat i calculat, per si de cas en passa una de grossa”. Home, li vaig contestar, m’estimaria més saber que estudien perquè es formen les marees i que fan quelcom pràctic per desactivar-les.

            A la meva manera de veure, la marea que puja i envaeix les places més simbòliques del país no hauria de deixar indiferents ni als polítics ni a les institucions, i posar fil a l’agulla per donar un cop de timó exemplar a la santa patxoca que demostren a l’hora d’agafar el toro per les banyes. Si la veritat absoluta no la té ningú, dispenseu-me que us ho digui, potser ni Déu; no acabo d’entendre que quan tantes veus s’oposen amb arguments diversos i assenyats a reformes que no porten enlloc més que al caos, els governants s’entestin en fer entrar els claus per la cabota. ¿Serà perquè els que haurien de prendre en consideració les mesures alternatives que se’ls hi proposen, ni tan sols tenen la cortesia d’examinar si són possibles? Quan estàs fumut de veritat fas confiança al metge i et prens les potingues que et recepta perquè el refies de la seva experiència i del posat de suficiència amb que et mira; però, si després d’un temps prudencial et trobes cada dia pitjor i quan li demanes explicacions el metge et deixa per ignorant i d’aquella medecina que no et vols prendre perquè et regira l’estómac te’n fa empassar tres tasses, com creus que pot acabar la història? Doncs penseu-hi, perquè és un exemple de com comencen les marees que acaben en tsunamis.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada