COM ES FA NET?

            Després de la cimera anticorrupció convocada ahir pel president Mas, sembla que la principal conclusió a què s’ha arribat és que s’ha de fer net. Anem bé, si no fos que amb la pressa que córrer posar les escombres a treballar, hàgim d’esperar quinze dies perquè ens expliquin el pla de campanya, ja que l’èxit de qualsevol operació neteja d’aquestes característiques no es coincidir en que fa falta, sinó posar-se d’acord per on es comença i fins on s’ha d’arribar. Per dir-ho més clar: què s’entén per “fer net”? Aquesta és la mare dels ous. El president, que no ha aclarit massa la qüestió, aquesta vegada per ser més didàctic ha passat dels símils marítims a que ens tenia tan acostumats darrerament i ha recorregut a una metàfora menys poètica: “s’ha d’esprémer tot el pus del furóncol, desinfectar-lo, cauteritzar-lo i esterilitzar-lo perquè no es torni a reproduir”. A mi, francament, com a declaració de principis, em sembla de conya. El dubte que em queda és si aquesta neteja es farà emprant formules “políticament correctes” o es posarà en pràctica el sistema més expeditiu “Ada Colau”, aquesta portantveu de la plataforma que defensa la dació en pagament, que abans d’ahir amb el seu discurs sense embuts va escandalitzar la sensibilitat de molts dels parlamentaris que se l’escoltaven.

            Perquè és evident que hi ha moltes maneres de fer dissabte: des de passar-hi el motxo per sobre o fumigant tots els racons. A la meva manera de veure, no acabo d’entendre que es pugui fer una neteja a fons si els que l’han de realitzar, controlar i verificar-ne el resultat són els mateixos que fins ara han embrutat a tremuja o els que més aviat han controlat poca cosa. Jo penso que la neteja l’hauria de fer una empresa nova, si es vol fer ben feta i començar de zero amb garanties, perquè si la fan els mateixos que guardaven draps bruts a l’armari i entaforaven brutícia sota les catifes, em penso que anem malament per anar a Sants. No voldria ésser esgarria cries, però em sembla que no ens en sortirem sense un canvi radical, ja que en cas contrari ens exposem a canviar només la merda de lloc. I si li comprem la metàfora al president, i el que toca es esprémer el pus, encara amb més raó ho han de fer uns altres, perquè és difícil que segons on estigui el furóncol s’hi pugui arribar un mateix. D’altra banda això d’esprémer és dolorós, sobretot quan el grà encara no està prou madur i cal un cop de bisturí. Per tant fer net, sí; però, puntualitzant com es fa i qui ho fa. I que se sàpiga quan costarà la neteja, perquè en aquest país ja estem massa escarmentats que costi més el suc que els moixons.