Follow by Email

divendres, 22 de febrer de 2013

SÚBDITS O CIUTADANS?


SÚBDITS O CIUTADANS
            El socialista Navarro l’ha vessat demanant l’abdicació del rei Joan Carles en favor del seu fill Felip, volent-nos fer creure que aquesta és la clau de volta per regenerar la vida política d’aquest país, que cada vegada s’assembla més a un circ sense director de pista. Precisament, el numeret que acaba de fer l’ex-alcalde de Terrassa no sembla pas que l’hagués assajat massa; per aquesta raó l’han xiulat els de la seva parròquia i els de l’altre costat de carrer. I és que del que s’hauria de tractar no és si s’ha de retirar o no el monarca, sinó preguntar-nos si com a poble ens estimem més ser súbdits o ciutadans. La diferència entre ambdues definicions depèn de si pensem que l’Estat l’ha d’encapçalar una família que es vagi succeint a si mateixa de pares a fills o una persona a qui el poble li renovi la confiança cada quatre o sis anys a les urnes. Si ens decantem per la primera opció, voldrà dir que ja ens està bé ésser súbdits sota una monarquia. Si, en canvi, ens decantem per la segona opció, voldrà dir que preferim una república i exercir el dret a decidir el nostre màxim representant, com a ciutadans lliures. Us ho he mastegat, perquè no em sortiu amb el ciri trencat que no ho havíeu entès.

            D’aquí ve que no pugui estar d’acord amb el senyor Navarro perquè amb la seva proposta es fa trampa al solitari, ja que implícitament opta per la continuïtat de la monarquia, al limitar-se a exigir la jubilació del rei, per continuar com estàvem sota un nou rei, que té molta vida per davant. Per tant, ja que s’ha posat de peus a la galleda traient del barret el conill abans d’hora, potser que s’aprofiti l’avinentesa de que algú ha obert la llauna per sortir de dubtes d’una vegada sobre una qüestió, que si no s’encara sense embuts, sempre serà un niu de raons. A la meva manera de veure, no es tracta de si ens són més o menys simpàtics el monarca i la seva parentela, sinó de si volem que la més alta institució de l’Estat recaigui en algú que estigui per sobre del bé i del mal o en una persona sense pedigrí que s’hagi de sotmetre als mateixos controls que qualsevol altre servidor públic. Un president de la república que hagués protagonitzat l’afer dels elefants, segurament ja passaria figues a casa seva. M’enteneu què vull dir? Doncs això, i si hi ha bona oïda no cal repetir les coses. Qui sembla que no ho té ben entès és el senyor Navarro, per això ha pixat fora de test,     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada