Fixeu-vos que quan
s’acosten les eleccions no hi ha ningú, a cap país del món, que prometi
esprémer més al ciutadà, ja que de ben segur faria la fi d’en cagaelàstics. Per
aquesta raó, tot i que bufin mals vents, durant la campanya electoral tots els
candidats tenen la barra d’assegurar que abaixaran impostos i que, manant ells,
tot serà de color de rosa. No cal fixar-se només en els del PP; dels de casa
nostra tothom recorda aquella promesa fallida sobre “el govern dels millors”,
que ens havien de treure les castanyes del foc amb la seva vareta màgica. Tot
just fet el traspàs de poder i una vegada al timó del vaixell, uns i altres varen
canviar de discurs i, malgrat la impopularitat que comportava, digueren que
eren uns valents per sanejar la hisenda, i que mereixen una barretada i no una
xiulada general. Aquesta diferència de discurs dels polítics segons estiguin en
temps electoral o en temps de govern, es tracta d’un dilema enfadós.
No hi ha, per definició, cap impost popular. La
pressió fiscal de la classe mitjana cap avall plou de tots els cantons: per la
via directa, indirecta o la disfressada. La pressió fiscal disfressada és la
que es guanya totes les cotes d’impopularitat: perquè els impostos “pretext”,
aquells que es “venen” com qui sap què, i que només serveixen per fer bullir
l’olla uns quants dies, o per emmascarar la inoperància i la covardia davant la
gran bossa de frau, fent veure que arreglar-ho és molt complicat. Si de veritat
volguessin posar-hi remei, ho podrien acabar amb mitja dotzena de decrets. El
que passa és que el frau, l’evasió fiscal i la mà forada per segons quines
inversions públiques ruïnoses esquitxa massa gent ficada a l’olla, més de la
que ens pensem. I aquí rau el problema. Que ningú té pressa per ensorrar la
seva petita rectoria, tirant-se pedres a la teulada. Convé, potser, reflexionar
que gràcies a aquesta mena de complicitat somorta dels que defrauden “engrunes”
del seu pastís particular, van la mar de bé els grans aprofitats insolidaris
que sense cap vergonya ni remordiment es cruspeixen el pastís de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada