VIURE COM UN BURGÈS

            En tot el dia d’avui em proposo no parlar de corrupció ni de crisi, perquè ja en començo a estar embafat; però, si no vols caldo tres tasses: avui o demà caurà una peça de categoria i els bons espanyols es tornaran arrossegar per terra. De manera que l’optimisme que uns quants ens entestem a vendre dematí per airejar l’ambient, cada vegada costa més que algú te’l compri. Quan era petit, recordo mon oncle esperant en candeletes el moment del “retiro”, per començar a “viure com un burgès”. Jo no sabia ni com eren els burgesos ni, molt menys, com vivien. Però l’oncle ho tenia clar i li brillaven els ullets quan parlava de què faria l’endemà de la jubilació: “em llevaré a l’hora dels senyors!” Tampoc no sabia de quins senyors es tractava ni quina era la seva hora de llevar-se; però d’una cosa si me‘n recordo com si fos ara mateix, perquè em va fer un gran efecte: “un burgés és aquell home que pot passar-se una hora al quarto de bany, escoltant la radio o llegint tranquil·lament un diari”. Segons vaig deduir més tard pel que deia l’oncle, fer vida de burgès no té res a veure amb si s’és més ric o més pobre, sinó amb el temps que hom pugui dedicar-se al quarto de bany. És a dir: un paio pot tenir molts de diners, però si s’ha d’afaitar i dutxar-se a tota pastilla per anar a treballar o a on sigui, no en sabrà mai de viure bé.

Allavonces no em podia fer càrrec de com era aquella vida que li feia tan de goig a l’oncle, perquè no li trobava un sentit especial en allò d’anar al quarto de bany sense presses. Però ara, que ja tinc la seva edat, comprenc a què es referia, i que la felicitat no cal anar a buscar-la a l’altre cap de món, que n’hi ha prou agafant-se la vida amb calma, dormir fins que el cor et digui prou, menjar poc i pair bé. Suposo que aquesta era la vida de burgès que somniava l’oncle i que, coses del destí, mai va provar perquè tres mesos abans del retiro va venir-li un tropell, del que no es va recuperar. No sé perquè m’ha vingut aquesta història a la memòria, suposo que perquè enmig de tantes corredisses i empentes com veus, de gent que vol figurar i fer-se rica en quatre dies sense pencar i arrambant d’allà on es pugui, n’hi ha uns quants com jo que ens tornem una mica sentimentals i ens refugiem en els records de la infantesa, quan érem feliços i de grans volíem simplement viure com burgesos. I ara que seria hora de realitzar els somnis, fins i tot quan anem al quarto de bany hem d’anar a toc de trompeta, perquè la vida passa massa de pressa i ens criden els néts que hem de portar a escola, i dels burgesos en Rajoy en farà perdre fins i tot la mostra.